La setmana passada, en l’Instagram de la Cadena SER, vaig vore, en un vídeo, com una ratxa de vent s’emportava per l’aire un niu i la seua propietària, una cigonya que estava incubant tres ous. L’au i l’entramat de branques, palla i varetes van desaparéixer de les imatges en un no res. Només quedaren els ous i, de seguida, irromperen els opinadors: “De veritat vos interessa més açò que la humanitat i, per exemple, els xiquets sense menjar i aigua potable o la guerra a Gaza i Ucraïna? Quina notícia ridícula és esta”; “Era necessari fotre’m la vesprada?”; “Uf, voràs ara els ecologistes… En contra del vent estaran”; “On està? Quin vídeo més horrible. Com estan els ous?”; “Mira que és difícil que caiguen els nius, els fan superbé”; “I qui està gravant, ¿no podria haver fet alguna cosa?”. Quan vaig arribar a este punt, vaig deixar de llegir, només volia explotar de riure.
Recorde que, quan els mitjans de comunicació ens van obrir les portes als lectors per a que poguérem opinar, vaig deixar alguns missatges al final d’articles que m’agradaren. Fa deu o dotze anys d’això. O més, que el temps passa ràpid. Opinar en les webs, en els blogs, davant de desconeguts, era més assossegat. No fa tant ens repensàvem allò que déiem i no era comú que amollàrem qualsevol destrellat. Ara açò s’ha acabat. Ara el punt important és dir.
Opinar és debades. I aixina hauria de ser sempre, però, entre açò i el fet que opinar siga com tirar-se un pet ja no hi ha distància. Bocamolls i cuñaos hi ha hagut sempre; però la promesa que les xarxes socials es convertirien en un lloc que fomenta el diàleg ja s’ha fotut fa temps.
Quan em pregunte per què la gent ha deixat eixos missatges que comentàvem sobre el niu de la cigonya, imagine que després li ho hauran comptat a la seua parella o a un amic i es creuran que han aportat el seu granet d’arena per a millorar el món. Necessitem la nostra ració diària de no sentir-nos uns cagarris. Però la veritat és que a eixes persones que opinen de tot, si callaren, ningú no les trobaria a faltar.
“Quina pena de comentaris i de persones”, va dir una en el fil del vídeo de la cigonya. I vaig pensar: per fi!
Foto © Mariya Prokopyuk
