Com a resultat de l’entronització de la dinastia Trastàmara a partir del Compromís de Casp de 1412, la família reial de la Corona d’Aragó passà a tindre grans possessions i interessos en la Corona de Castella que es materialitzaren en la formació d’un “partit aragonés” en la cort reial veïna, encapçalat pels infants Enric i Joan, germans d’Alfons el Magnànim. I va ser en este context que a l’estiu de 1429 arribà a esclatar una guerra castellano-aragonesa entre Joan II de Castella i els Trastàmara, que, a banda dels mencionats, també comptaven amb el suport d’un altre germà, Joan II de Navarra –futur rei de la Corona d’Aragó a la mort del Magnànim–.

La guerra, que s’allargà durant un any, afectà greument les fronteres valencianes, amb durs xocs a les zones del Racó d’Ademús, la Serrania, la Foia de Bunyol, la Costera, els Alforins i la governació d’Oriola, de manera que els engranatges militars del regne s’activaren, amb el reclutament d’un exèrcit pagat per les Corts valencianes i la posada en marxa dels ressorts de defensa contra els enemics castellans. I va ser per això que l’esmentat Joan II de Navarra, que era alhora duc de Gandia i comte de Dénia, va nomenar un capità general de tota la terra e senyoria que té e posseeix en Regne de València: Joan Roca, senyor de Bellreguard, qui el divendres 9 de setembre de 1429 es presentà a Gandia, amb una carta patent signada pel duc, per tal que els magistrats municipals li juraren obediència: que el justícia, jurats e síndich de la dita vila de Gandia, los quals eren ajustats en la casa o sala hon Consell general se acostuma celebrar en la dita vila, ensemps ab gran multitut del poble de la dita vila, que prestassen sagrament en poder del dit honorable capità, que staven a ordinació, regiment e correcció sua.

Amb tot, l’ambient de col·laboració per a fer front a la contesa contra els castellans durà poc de temps, atés que només cinc dies després, el dimecres 14 de setembre, ora de deu ores ans de miga nit, el capità Roca ordenà als dos jurats de la vila, Jaume Gomir i Jaume Pastor, que li liurassen de fet les claus dels portals de la dita vila, los quals jurats responeren que no·n farien res, lo qual manament simple los fonch fet per tres veus. Davant la negativa, el senyor de Bellreguard els ho tornà a ordenar sots pena de cinch-cents florins d’or a cascun, però ells rebutjaren l’orde novament: que no·n farien res, car Consell ne volien tenir e haver si les hi darien, però si ell, dit honorable capità, volia que ells, dits jurats, dormissen ab ell, dit honorable capità, dins lo dit palau ab les claus, que u farien volenters, mas en altra manera que no li liurarien les dites claus. Tanmateix, el capità nomenat pel duc tampoc acceptà l’oferiment que dormiren amb ell al palau ducal i els ho tornà a manar fins que els arribà a detindre i emmanillar: veent que·ls dits jurats no li darien les dites claus, mes en la sala de la dita vila aquells ab grillons, e manà personalment a aquells que, sots pena de mil florins, no isquen de la dita sala tro altre manament hajen en contrari de aquell.

Més encara, tot seguit, lo dit honorable capità anà, ab lo dit honorable lochtinent de procurador e ab n’Arnau de Vilarnau, lochtinent de justícia, a la casa del dit en Jacme Gomir –un dels jurats– per veure si hi serien les claus de la dita vila. No obstant això, no les trobaren, però sembla que allà o de camí, com hagués ardit o sentiment que en Pere Pugeriol, síndich –el notari i advocat municipal de la vila de Gandia–, les tenia, anà de fet lo dit honorable capità a casa del dit en Pere Pugeriol, e manà al dit en Pere Pugeriol personalment que, de fet, li donàs les dites claus sots pena de cinch-cents florins; e lo dit en Pere Pugeriol respòs que no sabia si les havien lexades los jurats en casa sua, que hiria a parlar ab los dits jurats per demanar-los ha hon les havien lexades, com ell, dit en Pere Pugeriol, no ho sabés, e si volen que les liure. Però tot i fer-se el longuis, davant la insistència expeditiva de Joan Roca, que tornà a comminar el síndic, aquella confrontació del dimecres a la nit, per moments còmica, finalitzà amb l’entrega de les claus de la vila de Gandia al senyor de Bellreguard, en la seua condició de capità general del duc: lo dit en Pere Pugeriol llavors dix que ell les cercaria si són en casa sua e daria-les-hi per no encórrer en les penes e, de fet, lo dit en Pugeriol entrà dins casa sua e cercà les dites claus e, de fet que les hach trobades, liurà aquelles al dit honorable capità, ab protestació que, per lo liurament de les dites claus al dit honorable capità fet, no sia engendrat perjuhí a la dita vila.

Cal dir, en este sentit, que l’incident s’inscriu en la defensa de l’autoritat municipal per part dels jurats i el Consell urbà, que es negaven a traspassar el control de les muralles de la vila a un cavaller, per molta carta signada del duc de Gandia que portara. I alhora, malgrat la cessió final, la detenció dels jurats també mostra la recurrent obstinació dels governants locals a l’hora de defendre els interessos dels seus conciutadans, que ha estat una constant al llarg de la història valenciana. No debades, la revolta de la Unió contra l’autoritarisme de Pere el Cerimoniós el 1348 va ser un moviment liderat per la ciutat de València, al qual se sumaren moltíssims altres municipis valencians, com també va passar amb les Germanies de 1519 o amb l’alçament maulet i austriacista del 1705, impulsat per governants de viles i ciutats com Altea, Dénia, Xàtiva, Oliva, Alzira o la mateixa València.

Igualment, davant la manca d’una unitat política consistent, també en la contemporaneïtat els grans moviments polítics valencians han nascut d’iniciatives forjades primer en l’àmbit municipal, com ara el republicanisme, el blasquisme, el valencianisme o l’intent d’accés a la via autonòmica de les nacionalitats per l’article 151 de la Constitució, signat pel 95% d’ajuntaments valencians en 1979, però després bloquejat per la divisió de la classe política valenciana, sempre obsedida a pegar la cabotada davant les ordes que arriben de Madrid. Atenció, doncs, a este factor recurrent de la història valenciana. Els jurats de Gandia de 1429 ens marquen el camí?

Fotografia de portada: Vista aèria de Gandia en 1958

Gravat de la vila de Gandia a finals del segle XVIII