La massa social de l’Hèrcules des de 2019

La temporada 2019/20, una després d’estar a les portes de l’ascens a Segona A, l’Hèrcules estigué a punt de tocar fons. Després de 28 jornades i fins a 5 entrenadors en la banqueta, l’equip blanc-i-blau es trobava en una 18a posició provisional que implicava el descens a Tercera. La suspensió de la competició per a evitar la propagació del COVID-19 assegurà la salvació dels alacantins, ja que no hi hagué descensos.

La campanya següent, la 2020/21, es llançà el Carnet Compromís HFC, concebut per a recolzar el club en plena pandèmia. Este abonament donava accés a seguir els partits per Internet, puix molts es disputaren a porta tancada o amb limitacions de públic; però l’herculanisme respongué escassament i només se n’aconseguiren emetre 3.307, la meitat que la temporada anterior.

Amb el descens a Segona Federació i la tornada del públic als estadis sense restriccions pràcticament es duplicaren els abonaments, però no s’arribà a la xifra de la campanya prèvia a la pandèmia. Malgrat això, en els anys en què els blanc-i-blaus estigueren en la quarta categoria, hi hagué un creixement progressiu del nombre de carnets, fins a arribar als 9.262 de la temporada passada. Este augment es degué en una bona part a l’estratègia del club d’atraure famílies amb abonaments gratuïts per als menors de 12 anys en la majoria de grades (de la 2021/22 a la 2023/24), descomptes del 50% per als jóvens de 12 a 22 anys i un abonament familiar sense límit de membres en el fons nord per 100 € (2022/23 i 2023/24).

L’ascens a Primera Federació s’ha traduït en un augment considerable de la massa social de l’Hèrcules, tot i la pujada significativa del preu dels abonaments. La il·lusió per disputar una nova categoria, a un pas del futbol professional, ha fet que s’emeten un 34,6% més de carnets que en la temporada precedent i que s’arribe pràcticament als 12.500, xifra que se superarà amb la campanya de mig abonament que acaba d’encetar el club.

Una afició jove

Les últimes temporades s’ha vingut observant una major presència de xiquets i jóvens en les grades del Rico Pérez, gràcies en gran mesura a les polítiques promocionals que hem vist abans. L’ascens a Primera Federació, tot i l’increment dels preus, ha accentuat la presència de les noves generacions. Però quin és el seu pes en el total d’abonaments?

Actualment hi ha 4.758 abonats de 0 a 22 anys, que representen més de la tercera part del total (un 39,18%) amb edat coneguda. Perquè ens fem una idea de com de rejovenides estan les grades, 2.580 socis, el 21,24%, no havia nascut quan l’Hèrcules ascendí a Primera per últim cop, en 2010. I quasi la meitat (5.804, un 47,79%) no ho havia fet en 1996, en l’anterior ascens. Lògicament, este gran nombre de públic infantil i juvenil ha contribuït a disminuir l’edat mitjana dels abonats herculans, que ara és de només 33,55 anys.

Si distribuïm per generacions els 12.145 socis amb edat coneguda trobem que la suma de les dos primeres, l’Alfa i la Z (nascuts entre 1997 i 2024), amb 5.707 persones i un 46,99% del total, supera la dels Millennials i la X (1965-1996), amb 4.999 i un 41,16%, mentre que els 1.254 de la generació dels Boomers (1946-1964) representen únicament un 10,33%. Per últim, els 185 herculans més veterans, integrants de l’anomenada generació silenciosa, la dels nascuts en 1945 o abans, únicament suposen un 1,52%.

Les noves generacions són un actiu bàsic que l’Hèrcules ha de cuidar, perquè de la seua presència depén el futur de l’entitat. De la mateixa manera, el club blanc-i-blau hauria de protegir les persones grans, cosa que ja fan, amb diferents promocions, altres clubs valencians com ara el Castelló, el Vila-real, el València o l’Elx. L’actual mesura de concedir la gratuïtat de l’abonament a les persones que tinguen una antiguitat de 50 o més anys únicament arriba a 97 dels 947 majors de 65 anys, mentre que la resta no disfruta de cap descompte.

El mapa de l’herculanisme

Però on viuen les persones abonades a l’Hèrcules? L’anàlisi detallada dels codis postals de residència ens donarà la resposta. L’estudi s’ha realitzat amb dades anònimes facilitades pel club. En algunes ocasions faltava el codi postal o hi havia una discordança entre la població i el codi, però això ha afectat escassament a la interpretació general de les dades.

En la ciutat d’Alacant viuen 8.810 abonats. Esta xifra suposa un 70,66% del total. 6.616 es troben al casc urbà, 1.012 a la platja de Sant Joan i al Cap de l’Horta, 242 a les partides rurals i els 940 restants no s’ha pogut determinar per falta de dades.

El codi postal urbà amb més carnets (1.603) és el 03005, on es troben els barris de Sant Blai, Polígon de Sant Blai, Sant Agustí i La Torreta i on s’ubica l’estadi José Rico Pérez. La dada no sorprén perquè és el segon amb més població de la ciutat després del de la platja de Sant Joan i el Cap de l’Horta (03540), que és el segon en nombre d’abonaments.

Per a saber quines zones tenen una major proporció de carnets blanc-i-blaus hem de posar en relació el nombre d’abonaments amb el dels habitants. D’esta manera obtenim l’índex d’abonaments cada mil habitants i novament el districte “més herculà” és el 03005. En canvi, el 03540 es veu superat per altres com ara el 03001 (centre), 03010 (l’Altell, Lo Morant…), 03009 (Els Àngels, Tómbola, Rabassa, Divina Pastora…), 03008 (Sant Gabriel, El Palmerar, Urbanova…) i 03015 (Garbinet, Joan XXIII…).

      Gràfic: Abonaments a l’HFC en els codis postals urbans d’Alacant

3.484 persones, un 27,94%, viuen en alguna de les comarques de la demarcació d’Alacant. No és cap sorpresa que la que més presència herculana té és l’Alacantí, que compta amb 2.476 abonaments, un 19,86% del total. Més de la meitat (1.247) són de Sant Vicent del Raspeig, i la seguixen Sant Joan d’Alacant i Mutxamel, amb 432 i 430 carnets respectivament. Estes tres localitats tenen un nivell d’implicació amb el club blanc-i-blau similar a la d’alguns districtes de la ciutat d’Alacant, amb entre 16 i 21 abonaments per cada mil habitants. En canvi, El Campello, amb 258 carnets i una població una mica major que les dos últimes, està en un nivell inferior (8,77 per cada mil habitants).

Infografia: Distribució comarcal dels abonaments a l’Hèrcules.

L’aportació de la resta de comarques és bastant reduïda (1.008 persones que suposen un 8,08%). Sense dubte, l’abandó de la LFP en 2014 ha passat factura a l’Hèrcules, que ha perdut molt de suport fora de l’Alacantí, tant en nombre d’aficionats com de penyes, mentre que altres clubs propers que l’han superat deportivament (Eldense, Alcoià i sobretot Elx) han consolidat la seua posició.

La següent comarca en nombre de carnets és el Baix Vinalopó, feu de l’Elx CF, el gran rival dels herculans, on únicament hi ha 283 socis. 169 son d’Elx, però la majoria viuen a dos pedanies on el club blanc-i-blau ha tingut sempre suport: Torrellano i l’Altet. Com a curiositat, hi ha un nombre significatiu d’abonats d’estos dos indrets que quan han facilitat les dades de residència han donat correctament el codi postal però en la localitat han indicat “Alacant”. No sorprén que la segona ciutat del Baix Vinalopó en nombre de carnets siga Santa Pola, amb 105. No en va és on va nàixer Manolo Macià, un dels millors jugadors de la història de l’Hèrcules i que dóna nom a l’estadi de la localitat.

Dels 273 abonaments que hi ha al Vinalopó Mitjà, destaquen tres municipis: Montfort (79), Asp (73) i Novelda (52). En canvi Elda, amb un club que milita actualment en Segona Divisió, només compta amb 8.

La resta de comarques tenen menor presència herculana. Dels 121 carnets de la Marina Baixa destaquen els 41 de la Vila Joiosa i els 35 de Benidorm. El Baix Segura, una comarca que hui en dia està més en l’òrbita de l’Elx, únicament compta amb 134, entre els que destaquen els 18 de Callosa de Segura o els 17 de Torrevella. Dels 108 de l’Alcoià 46 són d’Ibi, 29 d’Onil (on hi ha una penya) i 27 de Castalla. Alcoi, amb un club històric en la mateixa categoria que l’Hèrcules, només n’aporta 2. Tanquen la llista l’Alt Vinalopó (45, 21 dels quals són de Villena), la Marina Alta, una comarca que mira més cap al València CF, amb 28 (17 d’ells de Calp), i el Comtat (16, 11 de Cocentaina).

L’abonament de persones que residixen en la resta de l’estat és bastant reduïda. Únicament n’hi ha 163, un 1,31% del total. Les zones més representades són Madrid (42), resta de comarques valencianes (32), Múrcia (26) i Andalusia (22).

      Gràfic: Abonaments de fora de la demarcació d’Alacant

Una novetat de la temporada 2024/25 ha sigut la creació d’un abonament denominat Herculans pel món, pensat sobretot per a les persones que no poden anar al Rico Pérez i que dóna accés a 2 partits de Lliga. L’èxit d’este carnet ha sigut limitat. Se n’han tret un total de 119 i, al contrari del que es podria pensar, hi ha hagut més abonats d’Alacant i les comarques properes (64) que de la resta de l’estat (45). En canvi, gràcies a este carnet comptem amb una desena de socis d’altres països, la majoria europeus (França, Luxemburg, Països Baixos, Suècia i Regne Unit), però també d’altres continents (Emirats Àrabs Units, EUA i Canadà).

Amb l’ascens, l’Hèrcules ha aconseguit una important xifra de persones abonades i, alhora, se n’ha rebaixat la mitjana d’edat, cosa que és una garantia de cara al futur. No obstant, l’anàlisi de la procedència dels socis evidència que en l’actualitat el recolzament al club està massa circumscrit a la ciutat d’Alacant i comarca, on es concentra el 90,52% del total. L’entitat blanc-i-blava hauria de dissenyar una estratègia per a ampliar el suport dels aficionats d’altres comarques, un recolzament que ha anat perdent des que abandonara el futbol professional ja fa més d’una dècada.

Portada: El Rico Pérez el dia de l’ascens a Primera Federació. © Hugo Izquierdo.