Tot llegint El cinema segons Hitchcock, el mític llibre de Truffaut, topete amb Tallulah Bankhead (Huntsville, 1903 – Nova York1968), l’actriu estatunidenca que sempre m’ha frapat pel seu enginy. Ix en el llibre perquè va ser una de les protagonistes d’El bot salvavides, pel·lícula del mestre del cinema. Llavors recorde algunes de les seues anècdotes més sonades, recollides en el Bartlett’s Book of Anecdotes, de Clifton Fadiman i André Bernard.
En la festa de l’estrena de La lloba, de Lillian Hellman, en la qual treballà Bankhead es va enredrar en una discussió amb l’escriptor Dashiell Hammett, qui, tot parlant de l’addicció de l’actriu a la cocaïna, va dir que els consumidors de drogues no li feien gens de gràcia. És divertit imaginar que Hammett li ho degué dir amb un whisky en una mà i una cigarreta en l’altra. Tallulah li va amollar: “No en tens ni idea. T’assegure que la cocaïna no enganxa, i ho sé perquè fa molts anys que en prenc”.
Tallulah era tan loquaç que el mag Fred Keating va eixir d’una entrevista amb ella dient: “Acabe de passar una hora parlant amb la Tallulah durant uns minuts”.
Quan va triomfar a Londres, es comprà un Bentley que li encantava conduir. Però es feia un embolic amb els carrers i sempre s’acabava perdent. Així, al cap d’un temps va agafar el costum de cridar un taxi per tal que encapçalara la marxa mentres ella el seguia amb el Bentley.
Altra vegada, la senyoreta Bankhead va anar al bany d’un establiment i, una volta dins d’un cubicle, va vore que no hi havia paper higiènic. Llavors li preguntà a la senyora del cubicle del costat si en el seu n’hi havia. Esta li va dir que no. “I mocadors de paper? En té”, li va preguntar. “No, ho sent”. “Bé, doncs, estimada, em canvia un bitllet de deu per dos de cinc?”.
Una volta va vore una adaptació cinematogràfica de La davallada d’Orfeu, de Tennessee Williams, i no li va agradar gens. Després li digué al dramaturg: “Estimat, s’han carregat del tot la teua espantosa obra”.
Donald Sutherland explicà com la va conéixer. L’actor estava maquillant-se en el seu camerino quan va sentir un soroll darrere seu. En regirar-se, va vore a Bankhead dreta i completament nua. “Què passa, rei?”, li va dir ella. “No has vist mai cap rossa?”.
