Olor de coses, de calaixos, de roba neta, de terra banyada, de gespa acabada de tallar, de sexe, de la casa dels iaios, del matí del dia de Reixos, l’olor acre de la sang omplint els meus narius, abans d’aquella intervenció d’urgència, l’olor de Laia en nàixer, olor de mercats, de fum de llars en pobles de muntanya, del meu primer cotxe, de carrers solitaris i estrets de València en estiu, olors immenses de mars embravits, de cadells de gossos, de saladures, de llibres vells, de llibres nous, de cabells on vaig voler morir, de tabac que impregna la roba després de nits salvatges, de cossos amats, de perfums reconeguts, del sofregit dels arrossos de peix en entrar de xiquet als restaurants de la platja de les Arenes, de pètals xafats i barrejats amb l’encens en vesprades de primavera, olors espesses de cases brutes, de vòmits, d’electrodomèstics nous, de pegaments escolars, de les mans després d’haver pelat una mandarina, de l’arena de les platges per les nits, de flors marejadores en soterrars tristíssims, del plàstic recalfat de l’interior dels cotxes, l’olor d’una tovallola humida, d’un meló acabat d’encetar, de les galletes d’aquells berenars, dels xiclets de menta que compràvem en eixir de classe, d’hortes intuïdes, olor de net, de lleixiu, de desinfectant, de l’alcohol que reparava els genolls ferits, de llençols llavats i acabats de posar i per on allargar la cama buscant la part més fresca en caloroses nits d’estiu, olor d’una barreja de serradura, fusta i cervesa d’alguns bars d’Anglaterra, de menjars suculents i sumptuosos, de menjars senzills, de menjars repugnants, olors asèptics o perfumats d’hotels infinits, de cases que deixaren de ser-ho, del Vedat en les Pasqües plujoses, olor de roses esclatant en la paella aquelles vesprades en casa de la tia Fina, dels animals del zoo de la meua infància, de les caixes de peix en la llonja de Vinaròs, dels llibres de text nous de cada curs, l’olor retrobada de la casa de València quan tornàvem del llarg estiu, olors infectes o nauseabunds de quartos de bany públics, d’insuportables suors, de trens nocturns, d’esglésies d’Itàlia, de canella o de llet condensada, de regalíssia, del café pels matins encara que no en prenc, de la malta que durant tants anys prenia mon pare, de pinotxa calfada pel sol, o aquella olor inexplicable, inoblidable, de prunes madures i dolces que envaïa l’habitació del meu avi mentres ell agonitzava i jo, contenint les llàgrimes i agarrat de la seua mà, li contava el meu primer i exitós juí intentant allargar o detindre o eternitzar una conversa ja impossible…