Este dimecres 15 d’octubre, a les 18:00 hores a l’Aules Seminari del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, Laura Escorihuela oferirà la conferència Una historia de signos: del nacimiento de la escritura a las tradiciones alfabéticas europeas, inclosa dins del cicle de xarrades sobre El món clàssic en la realitat occidental, organitzat per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives i el Servici de Cultura Universitària de la Univ ersitat de València.
En concret, en esta sessió s’emplaça el públic a un viatge per les primeres formes de llenguatge escrit que transformaren per sempre la manera en què la humanitat registra, pensa i imagina. Així, la doctoranda en assiriologia i especialista en història de l’escriptura Laura Escorihuela desplegarà una narració que partix de les taules de fang de l’antiga Mesopotàmia (amb Uruk com a centre neuràlgic del sistema cuneïforme) i avançarà fins a l’evolució cap a sistemes alfabètics semítics i grecs, revelant el fil que connecta signes pictòrics amb l’alfabet fenici, grec, llatí i, en una menció final, l’alfabet got d’Úlfilas en el segle IV.
En un ambient d’aula i de curiositat acadèmica, la conferenciant pintarà la transició de formes simbòliques a escriptures consonàntiques, i de l’orde jeroglífic a l’alfabet lineal, mostrant com cada avanç tècnic implicava una càrrega cultural: qui podia llegir, qui podia escriure, qui decidia què valia la pena consignar. En aquell món en què la paraula oral dominava, el llenç escrit era un privilegi i un instrument de poder, però, amb el pas del temps, l’alfabet també va guanyar terreny com a tecnologia de síntesi simbòlica, capaç de transmetre idees a través del temps més enllà de la veu i de la memòria.
No debades, el fenomen històric del naixement de l’escriptura va ser com revolució silenciosa: allò que es gravava en fang, papir o pergamí deixà de ser efímer per a convertir-se en testimoni durable d’imaginacions, lleis, negocis i epopeies col·lectives. Amb esta nova capacitat, la humanitat va començar a albirar futurs que no depenien només de la parla sinó de la permanència del signe visual i en eixa transformació es revelen aspectes essencials del poder simbòlic: l’accés a la lectura i l’escriptura va marcar diferències de classe, gènere i influència cultural al llarg de la història.
En definitiva, la conferència, amb entrada lliure i aforament limitat, serà l’ocasió de vore com la història antiga i la filologia dialoguen amb qüestions contemporànies: per què llegir i escriure continuen sent gestes cabdals? Quins silencis hi ha en les tradicions alfabètiques que no se solen narrar? O quina herència simbòlica carreguem quan enviem un text, un correu, una paraula escrita encara hui en dia?
