L’àrea metropolitana de València és una realitat tan compartida com difícil de governar. Des de fa dècades, les temptatives de planificació i coordinació entre municipis han oscil·lat entre grans utopies i fracassos estrepitosos. El Departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València ha volgut posar el focus en este llarg trajecte d’intents i desencisos amb un programa que combina recorreguts i converses en format pòdcast. Amb el suggeridor títol On va la corda, va el poal. L’àrea metropolitana de València, 80 anys en cerca del match perfecte, la iniciativa proposa una mirada crítica i divulgativa al passat, present i futur d’un territori que continua buscant el seu encaix.
El projecte recorre episodis clau de la història recent. Des de la centralista Gran València de 1946 fins a la recuperació després de la DANA, passant pel traumàtic Pla Sud de 1966, la ciutat-satèl·lit de Vilanova projectada el 1972, el democràtic Consell Metropolità de l’Horta dels anys 80 o la fallida Llei d’Àrees Metropolitanes de 2020. Tot un fil cronològic de somnis trencats i esforços inacabats que servix de punt de partida per a debatre sobre com imaginar una València metropolitana de futur.
El cicle inclou dos recorreguts guiats, amb transport facilitat per la UPV i inscripció gratuïta. El primer, este dissabte 4 d’octubre, porta el títol La Vilanova, la ciutat-satèl·lit que no va ser. L’arquitecte David Estal i el fotògraf i divulgador José María Azkárraga guiaran els assistents a través d’una utopia urbanística mai realitzada, que encara projecta la seua ombra sobre els debats actuals. El segon, el dissabte 18 d’octubre, es titula La València Sud, la ciutat-regió que renaix. En este cas, Empar Puchades, presidenta de l’Associació Veïnal de Castellar-L’Oliveral, junt amb Raquel Teruel, membre del Comité Local d’Emergència i Reconstrucció de Catarroja, i l’arquitecte Pau Mendoza, conduiran una visita per a entendre com els territoris del sud metropolità responen a reptes contemporanis com les emergències climàtiques o la identitat urbana.
En paral·lel, la reflexió continua a través de quatre converses en format pòdcast, accessibles en la plataforma UPV Pòdcast al llarg del mes d’octubre. El 13 d’octubre s’estrena València gran, camine o no camine, amb els arquitectes Fernando Gaja i Rafael Temes, que repassen la idea d’una “Gran València” entre aspiracions i realitats. El 20 d’octubre es publicarà De quimeres, monstres i masmorres, amb Josep Vicent Boira, catedràtic de geografia humana i actual comissionat del Corredor Mediterrani, i Francesc Muñoz, professor de geografia urbana de la UAB, que reflexionen sobre les derrotes i les distopies urbanes de la segona mitat del segle XX.
La tercera entrega, A la recerca del projecte perdut, arribarà el 27 d’octubre amb la participació de l’arquitecta i urbanista Rosa Pardo i el geògraf Joan Romero, que posaran damunt la taula el paper de les institucions democràtiques en la configuració metropolitana. Finalment, el 3 de novembre, tancarà el cicle Un futur per al passat, una conversa entre les arquitectes Mireia Peris i Lorena Mulet, dedicada a pensar els reptes presents i les oportunitats que encara té l’àrea metropolitana de València.
Amb esta proposta híbrida, que combina l’experiència directa del territori amb la reflexió acadèmica i ciutadana, la UPV vol contribuir a un debat pendent: com aconseguir que València i els seus municipis veïns passen de les bones intencions a una governança real i compartida. Els recorreguts i els pòdcasts conviden a repensar el passat per a poder imaginar millor el futur, en un moment en què les urgències climàtiques, socials i urbanes requerixen respostes col·lectives. En definitiva, On va la corda, va el poal vol ser és un espill on mirar-nos i reconéixer les contradiccions i les possibilitats d’un territori metropolità que, huit dècades després, encara camina a la busca del seu match perfecte.
