Només són dos notícies que tanquen l’estiu. Dos històries amb ingredients de classe, d’origen, de raça. Dos històries amb el poder com a rerefons. Persones amb poder. Persones sense poder. I què pot fer (o no) cadascuna. Perquè, com va explicar Michel Foucault, el poder no és una propietat sinó una estratègia. El poder no es té: s’exercix.
Un jove migrant provoca el caos ferroviari a València després de pujar-se’n a la catenària. La policia el deté després d’hores d’angoixa: amenaçava suïcidar-se mentres llançava pedres als agents. Feia una setmana que estava ací. Havia arribat en pastera a Alacant, des d’Algèria. Sense família, sense amics, dormint pel carrer, amb una malaltia mental no diagnosticada. Acabat d’aplegar d’un país on hi ha pocs diagnòstics i molta misèria. Ara es troba en un centre psiquiàtric. Quin futur li espera a este home sense cap persona que se l’estime, sense recursos i malalt? En les xarxes socials –una catenària sense policia– l’aporofòbia i el racisme devoren qualsevol mirada humanitària sobre el cas, afonen tota empatia.
Uns dies després, a Mallorca, uns alemanys que naveguen en una embarcació de luxe, amb ganes de risc i alcohol per les venes, passen per damunt d’un xicotet vaixell i maten un jove mallorquí de 20 anys que estava pescant. No l’auxilien. Quan arriben a port, netegen el iot per tal que la policia no trobe restes de la seua acció homicida. L’arma és una Riva 66 Ribelle de vint metres d’eslora valorada en quatre milions d’euros. El mòbil és la diversió, la creença en la seua superioritat, el menyspreu cap a la resta del món. El pare del conductor-assassí és el propietari del barco i està vinculat al sector empresarial nàutic de l’illa. Gent blanca, europea, rica, que no desperta rebuig i entén la nostra terra amb dret de conquesta via cash. Gent que sabrà dominar, amb diners i contactes, les conseqüències del seu excés de poder. La vida del jove, gran esportista i brillant estudiant, mai serà restablida. Efectes col·laterals d’una invasió subtil.
El pensament reaccionari està nodrint l’odi i la por cap als migrants pobres i africans, mentre persones privilegiades de Noruega o Veneçuela paguen al comptat pels habitatges que tu mai podràs comprar en la teua terra. Especulen amb el teu territori. Et fan la vida impossible sense que cap polític denuncie un efecte crida ni una situació insostenible de risc social. El perill del iot i el de la catenària. El perillós discurs –i els perillosos silencis– del poder.
Foto: El mallorquí
