La poderosa imatge em transporta sense esforç tres dècades arrere. Un jove i dinàmic professor, envoltat per una xicalla a voltes sorollosa, a voltes passiva, recorre amb pausa i delectació els carrers de València detenint-se en cada cantó. Convertit en puntual centre d’atenció per a uns passejants que l’observen amb curiositat, el docent detalla, amb perfecta dicció i estil accessible, les particularitats d’esta o d’aquella façana, explica la història de l’edifici o el barri o, en algun punt indeterminat del carrer Colom, traça imaginàriament, quasi segle i mig després del seu enderrocament, la muralla medieval de la ciutat. La València de mitjans dels 90 encara és presa dels excessos de les dècades anteriors i molts solars es troben oberts, plens d’herbes silvestres, fem, botelles esmicolades i, segurament, xeringues. El professor, tot determinació, avança entre la malesa per a descobrir al seu alumnat les restes d’una torre àrab o negocia amb qui siga menester per a poder entrar uns minuts al recinte del monestir de Sant Miquel dels Reis, joia del renaixentisme valencià i, en aquell temps, pura ruïna.
Els passejos històric-artístics per València foren una de les senyes d’identitat de la pràctica docent de Mariano Torreño Calatayud (València, 1956) durant la seua llarga i profitosa carrera en l’ensenyament. Un camí iniciat en l’antiga segona etapa de l’antiga educació general bàsica, desenvolupat essencialment al col·legi Eliseo Vidal, al Safranar, i que, amb el temps, es canalitzaria a través de l’educació secundària obligatòria en diversos instituts de Torrent i València. Torreño, de sòlids fonaments intel·lectuals, contagiós entusiasme i esplèndid humor, convertí aquells itineraris en una ferramenta didàctica de primer orde, que completava la magnífica preparació que proporcionava al seu alumnat en classe. Gràcies a la seua espenta, un grapat de xiquets i adolescents tingueren l’oportunitat de conéixer i comprendre la història i l’art dels valencians, fruint in situ amb cada detall.
Aquelles grates experiències a peu per la ciutat foren plasmades inicialment, amb l’ajuda de la professora Josefa Durà Vidal, en uns deliciosos quaderns temàtics, publicats per L’Eixam, com ara València medieval, Retaules gòtics, Arquitectura renaixentista a València, Arquitectura barroca a València, La modernitat: arquitectura i urbanisme a València, El modernisme valencià o Monuments historicistes valencians, que encara poden adquirir-se en algunes llibreries de la ciutat. Més tard, Torreño condensaria els seus amplis coneixements en el volum Aquitectura y urbanismo en Valencia (Carena, 2005), una completa i amena guia, mil vegades citada, producte de tantes eixides pels carrers i places amb la càmera al coll. Fou l’inici d’una llarga llista de textos publicats que, a dia de hui, s’acosten a la huitantena de referències. Una xifra molt singular que dona compte no només de l’erudició del professor, sinó també de la seua constància i el seu indubtable interés en la divulgació del nostre patrimoni.
Trenta anys després d’aquelles delicioses passejades per la València que fou, el professor Mariano Torreño, savi discret i indubtable far moral i pedagògic, continua consagrat, amb envejable entusiasme, a la divulgació del patrimoni urbà del cap i casal, lliurant cada any a la impremta una nova i suggerent publicació. L’última entrega de la col·lecció, Valencia medieval. El esplendor del gótico (Samaruc, 2026), exposa des del seu títol la que és una de les etapes artístiques preferides de l’autor. Torreño ens oferix, una vegada més, un material de gran valor, explicat amb claredat i senzillesa, que ens ajuda a conéixer més i millor la nostra història.
