L’any 1934, l’editorial Nós va publicar la primera i única novel·la d’Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, Os dous de sempre, una obra clau de la literatura gallega contemporània, coincidint amb el Dia de Galícia, el 25 de juliol, com a part d’una campanya a favor del Rexurdimento de la llengua i literatura gallega. Des de la seua concepció en plena República, l’obra es va convertir en un símbol cultural i polític, i prompte va adquirir un valor més enllà del literari, convertint-se en un estendard d’identitat i resistència.

Després del colp militar de 1936 i l’inici de l’exili republicà, un grup de gallecs anarquistes i galleguistes refugiats a Montevideo, encapçalats per Arturo Carril, va decidir fer un pas decisiu: editar l’obra de Castelao en castellà per a difondre-la entre els exiliats i entre la societat uruguaiana i argentina. L’objectiu era clar: propagar els valors que transmetia, des de l’estima per la terra i la gent de la Galícia natal fins a l’esperança en un demà més just.

Així va nàixer, l’any 1937, l’Editorial Mar, creada per Arturo Carril junt amb altres correligionaris. Aquell mateix any, a més de Los dos de siempre de Castelao, van publicar diverses obres d’altres grans figures internacionals: El alma encantada, de Romain Rolland; Romain Rolland. El Hombre y la Obra, de Stefan Zweig; Yerma / Mariana Pineda, de Federico García Lorca; El aprendiz de conspirador i El escuadrón del brigante, de Pío Baroja; La guerra de los mundos, d’H. G. Wells i 3 variaciones sobre 1 tema, del mateix Carril.

Una editorial fantasma amb peu d’impremta valencià

El més sorprenent és que tots els llibres aparegueren com a editats a València, 1937, en plena Guerra Civil, cosa materialment inversemblant. Per tant, hem de buscar l’explicació en altres factors, ja que, en realitat, foren impresos a Montevideo per una editorial que podria qualificar-se de clandestina, “fantasma” –com la denomina Ernesto V. Souza–, o fins i tot “pirata” –com la considera Carlos A. Zubillaga Barrera.

Per què esta referència a València? Quines motivacions tenien els editors gallecs en situar la publicació a la València republicana? La hipòtesi més plausible ens porta a pensar en un poderós gest simbòlic, que responia a la voluntat explícita de vincular l’exili americà amb el nucli cultural de la República espanyola.

En primer lloc, convé recordar que València fou la capital de la Segona República des del 7 de novembre de 1936 fins al 31 d’octubre de 1937, quan el govern de Largo Caballero es traslladà a la capital del Túria davant la imminent caiguda de Madrid en mans de l’exèrcit sublevat. La ciutat es va convertir en l’epicentre cultural de la zona republicana, en acollir nombrosos intel·lectuals. De fet, Alfonso R. Castelao va viure a València durant uns mesos, i des d’ací va publicar els seus dos àlbums de guerra en suport a la República: Galicia Mártir, en febrer de 1937, i Atila en Galicia, en juliol de 1937, amb els quals va denunciar internacionalment la repressió franquista a Galícia i va col·laborar activament en la campanya de suport al govern republicà.

D’altra banda, el juliol de 1937 es va celebrar a València el II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, organitzat per l’Aliança d’Intel·lectuals i el Ministeri d’Instrucció Pública. L’objectiu era mostrar el suport del món cultural a la legalitat republicana i denunciar la barbàrie franquista. Un dels actes més simbòlics fou l’homenatge a Federico García Lorca, assassinat pels franquistes el 19 d’agost de 1936, celebrat al Teatre Principal el 4 de juliol amb la representació de Mariana Pineda i l’assistència del president del Govern, Juan Negrín, i diversos ministres. A més, cal destacar que la decisió de celebrar el II Congrés a Espanya en 1937 va ser presa el novembre de 1936 pel Secretariat Internacional de l’AIDC, integrat per figures com Romain Rolland, André Gide o Louis Aragon, entre altres.

Les paraules i els llibres, poderoses armes en favor de la llibertat

Hi ha, per tant, una clara relació entre la València republicana de 1937 i tres dels autors clau de l’Editorial Mar: Rolland, Castelao i Lorca. Estampar València 1937 en els llibres editats a Montevideo es convertia en un gest d’afirmació política i cultural, una manera d’enllaçar simbòlicament l’emigració republicana a Amèrica amb la lluita intel·lectual en defensa de la legalitat republicana a Espanya.

En este sentit, l’Editorial Mar va ser concebuda com un instrument de lluita i propaganda en favor dels ideals republicans i de defensa de la II República, no només entre els emigrants espanyols, sinó també entre els lectors d’Uruguai i d’Argentina, ajudant a crear un clima internacional de condemna a l’avanç de la barbàrie feixista a Europa. Així, la paraula i els llibres, en mans del món de la cultura, es convertien en instruments de resistència i memòria, en poderoses armes en favor de la llibertat.

Finalment, cal dir que al llarg de 2025, amb motiu de la commemoració del 75 aniversari de la desaparició de Castelao, s’han dut a terme nombrosos homenatges al personatge, com ara conferències i exposicions, i s’han publicat diversos llibres i catàlegs sobre l’il·lustrador i polític gallec. Entre ells, en destaquem la reproducció feta pel bibliòfil Roberto Taboada de la primera traducció al castellà d’Os dous de sempre, la impresa a Montevideo el 1937 i pràcticament desconeguda i oblidada ­–davant la d’Alianza de 1967–, però amb aquell peu d’impremta que la vinculava a les llibertats republicanes: València 1937.