Pau va nàixer un dia de Sant Jordi. Es va avançar quasi un mes, com si estiguera predestinat a llegir-se tot allò que se li posara davant. I així va ser…
Llegia al matí mentres desdejunava, a la vesprada quan tornava d’escola, a la nit abans de dormir. Fins i tot llegia a la banyera encara que acabara amb el llibre tot banyat.
Pau ja quasi s’havia acabat tots els contes que tenia, així que començava a inventar-se les seues pròpies històries. Els seus amics sempre el buscaven a l’hora del pati per a escoltar-les! Les que més èxit tenien eren les de dracs i aventures.
Un dia els pares de Pau estaven mirant les notícies quan el presentador va explicar que un drac voltava per la comarca i tenia totes les alcaldesses nervioses.
–Feia molt que no es veia cap drac per la zona –va dir sa mare.
–Els dracs no són molt de fiar –va dir son pare.
Un drac de veritat! si voltava per allà alguna raó tindria. En acabar l’escola va anar a buscar el drac per a descobrir-ho.
Havia llegit moltíssim sobre estes criatures, així que sabia que el seu amagatall seria una cova o un castell i que, si tenia set, necessitaria trobar un riu o un llac per a tindre prou aigua. Seguiria el riu amunt cap a les coves, a vore si tenia sort.
Després d’una estona va trobar una petjada enorme. I després una altra, i dos més, i encara dos més.
–El tinc! –va pensar. I, seguint-les, va arribar a una gran cova.
Quan va entrar es va quedar bocabadat. Aquella cova estava plena de llibres! Mentres escorcollava entre els contes meravellat, va aparéixer el drac.
–Què fas ací? –va preguntar de mal humor.
Pau li va confessar que el primer motiu era que tenia moltes ganes de conéixer un drac de veritat. I del segon… ja ni s’enrecordava la veritat, la seua col·lecció de llibres l’havia fascinat.
El drac es va alegrar de vore que Pau s’estimava els llibres tant com ell, i li va explicar que tenia un problema. S’havia acabat tots els llibres que existien, i des de feia mesos voltava per tot el món buscant un llibre nou.
–A mi també em passa! I m’invente històries jo. Vols que te n’explique una?
–Clar que sí! –va dir el drac.
No li va contar una història, li’n va contar NOU!
Prompte va començar a fer-se de nit i Pau havia de tornar a casa. El drac, molt agraït per les històries, es va oferir a portar-lo.
Pau acabava de fer un amic que podia portar-lo a casa volant! Que no seria el xiquet més afortunat del món?
Quan van arribar a casa, Pau li va dir:
–A partir d’ara aniré a vore’t tots els divendres i et contaré històries!
–M’ho promets? –va preguntar el drac.
–T’ho promet! –va respondre Pau.
Pau va començar a anar a la cova cada divendres. El drac li deixava els llibres que Pau no havia llegit i junts s’inventaven les millors històries.
A vegades Pau portava llonganisses i xulles i feien torrà de carn. Cada vegada s’apuntava més gent a les torrades i les històries.
Fins i tot alguna de les alcaldesses que tan preocupades estaven!
Pau i el drac es van fer millors amics i un dia de Sant Jordi, mentres Pau bufava els ciris, el drac li va dir:
–Saps què estaria molt bé? Viatjar pel món i contar contes.
–M’encantaria! Podríem fer-ho cada dia de Sant Jordi!
Al drac li va semblar un bon començament i des d’aleshores, cada Sant Jordi, trien un poble de qualsevol lloc del món i van volant per a contar,, històries extraordinàries a les xiquetes i xiquets.
Estigueu atents per si este Sant Jordi passen pel vostre poble! M’han dit que els contes de Pau són increïbles , i el drac… bé, és un drac de veritat! Què més voleu?
I conte contat, ja s’ha acabat!
