Entre els interessos culturals de la nostra contemporaneïtat destaca el propòsit de reformular la manera en què ha sigut contada la història. Des de la dècada de 1960 moviments socials com el pacifisme, l’ecologisme i la tercera onada del feminisme es van sentir en la necessitat de donar veu als testimonis que havien quedat fora de la història hegemònica. Amb una mirada suspicaç cap a l’status quo, es van preguntar per aquelles realitats silenciades i abandonades que, enfront del paradigma preeminent, no havien estat incloses en les pàgines del relat històric. La seua missió era desenterrar de l’oblit la caixa negra del passat per tal de reconstruir-lo de manera sincera i avançar cap a un futur millor com a societat.

Esta és també la faena que Purificació Mascarell es proposa i aconseguix en la seua darrera novel·la, Mireia, guanyadora del Premi Lletraferit 2022. En l’obra, Mascarell fa una indagació en la història de les dones en tant que col·lectiu amb particularitats específiques i comunes. En concret, la novel·la aborda com al llarg de la història moltes dones han sigut demonitzades i castigades per trobar-se fora del cànon de la feminitat de cada època. Per a este sinuós propòsit la novel·la aborda la història d’Occident des de la Grècia clàssica fins al segle XIX a través d’obres d’art sobre la feminitat, fent ús al mateix temps de la literatura, la poesia i les obres plàstiques. No debades, amb la intenció de donar compte del que implica viure en el cos i la ment d’una dona fora de la norma, Mireia mostra la forma en què el nostre itinerari col·lectiu ha creat un rebuig cap a totes aquelles dones que no encaixen. Davall de l’arquetip de la femme fatale, cristal·litzen prejuís mil·lenaris cap a les dones dissidents, qualificades de boges, histèriques, bèsties, cruels, estafadores o malvades.

Però cal que en este punt ens detinguem i observem atentament l’escena. A vegades no tot es veu d’una sola passada, i si mantenim una mirada cautelosa, podem ser capaços d’apreciar molts altres matisos. És precisament eixa mirada atenta la que ens convida en la novel·la a descobrir a Neus, una pintora apassionada per l’art, que transmet el seu amor per la bellesa i el món artístic a través de l’admiració per obres com Una nàiade de Waterhouse, La mort de Cleòpatra de Rixens, la Lilith de Collier o els nombrosos retrats de Fanny Cornforth pintats per Rossetti. En tots estos quadros es representen dones resistents i decidides que seguixen els seus propis dictats, i en cadascuna d’elles Neus no deixa de vore la seua íntima amiga Mireia.

Mireia i Neus són amigues de tota la vida i es coneixen molt bé. Mireia és una dona magnètica que sempre ha tingut una sobirania que atrapa; la seua llibertat i la seua actitud aclaparadora davant la vida l’embolcallen, i fan que també els altres es contagien d’ella. Per eixe motiu, a Neus li recorda tant a Lilith, la vertadera primera dona de la terra. Una dona ingovernablement lliure que no va acceptar la subjugació masculina ni divina i que: “Va escapar dels tentacles del poder masculí que l’obligaven a tombar-se en terra per a ser posseïda, alienada. Físicament o mentalment. De manera literal o metafòrica. Té igual. La llibertat com la teràpia més efectiva”. Este indomable desenfrenament serà el que portarà a Mireia a endinsar a Neus en un conjunt de circumstàncies misterioses que, a poc a poc, aniran despertant un enamorament que es trobava latent.

Mireia treballa brillantment com a doctoranda, centrant-se en l’estremidor historial de la psicologia i la psiquiatria del segle XIX, quan les dones eren violentades i patologitzades en nom del progrés i la ciència. Alhora, a punt de presentar la seua prometedora tesi, la jove investiga els estudis psiquiàtrics duts a terme en l’enigmàtic Hospital de la Salpêtrière a París i aprofundix en la figura de Lluís Simarro, un destacat metge i psiquiatre de Xàtiva, que també ha quedat relegat a l’oblit de la història, tot i la seua importància en les recerques relatives a la salut mental.

En definitiva, Mireia és una novel·la de suspens i intriga que explora uns térbols esdeveniments del passat i del present a través de dos amigues que hauran d’enfrontar els seus sentiments per a resoldre les adversitats que les unixen. En el seu camí tindrà una rellevància especial la misteriosa figura de Lilith, l’encarnació de la femme fatale, que, igual que altres dones com Judit, Circe, Salomé, Cleòpatra, Antígona, Medusa o les anomenades bruixes, van pertànyer a un llinatge de dones lliures i emancipades. A pesar de totes les adversitats, volien ser i foren les propietàries de les seues vides i del seu destí, com la mateixa Mireia.