La ciutat de Nova York pot resultar descomunal i aclaparadora, però si u acaba fonent-se amb ella, allò que l’acaba captivant és justament la seua efervescència. Les immenses avingudes coronades pels gratacels, el món dels negocis a Wall Street, l’art urbà de Warhol i Basquiat junt amb la música jazz són la banda sonora de la darrera novel·la de Guillermo Colomer, Aura en Manhattan (Drassana, 2024). El seu protagonista, Lluís, recorda ara més que mai qui era abans d’arribar a la capital del món contemporani. Aquell xicon que va abandonar València tres dècades abans, després d’uns turbulents fets a la Xàbia dels anys 80, és molt diferent de la persona actual i, al mateix temps, continua sent aquell jove que enyora menjar-se la vida.
És estiu de 2019 i Lluís porta una vida aburgesada i sofisticada com a professor de la Universitat de Columbia. Fa quasi trenta anys que Nova York és sa casa, però amb la visita d’Aura, una jove adolescent, la seua vida es vorà sacsejada. A través de diàlegs i converses sobre art, gastronomia, l’èxit professional i els alts i baixos de la vida, Lluís anirà confessant la monotonia del dia a dia, el seu matrimoni infeliç i el fet que les coses no hagen sigut com esperava. Tot açò farà que s’obsessione i no puga deixar de pensar en la xicona, fins i tot abans de conéixer-se. Aura, una adolescent enèrgica i inexperta que desborda jovialitat, simbolitzarà l’oportunitat d’experimentar una vida distinta, encara que siga per pocs dies. A més, amb la visita de la jove s’obrirà una nova possibilitat de reconciliar-se amb un passat ombrívol. Així, Lluís projectarà en ella el seu desig de tornar a sentir un amor juvenil i, alhora, manifestarà l’anhel que tot haguera sigut d’una altra manera.
El llibre i la narració dels esdeveniments reserven també un paper fonamental a la mateixa Nova York. La ciutat és una protagonista indiscutible en la història, ja que, la vida present i passada de Lluís se’ns revelen mentres naveguem pels carrers d’una metròpolis realment increïble. La Nova York que va acollir a Lluís, i li va oferir les ales que el seu passat a València no podia proporcionar-li, es presenta com una terra de somnis i segones oportunitats. Des dels seus orígens com a Manna-hata, l’actual Manhattan ha sigut una terra d’al·luvió a la qual aplegava gent nouvinguda, una llar per a començar de nou i deixar arrere tot allò que pesa.
Com va desgranant la novel·la, Nova York ha sigut una terra on gent de totes les cultures i tots els països han forjat una nova identitat, com en el cas dels holandesos i els anglesos, però també els afroamericans, els francesos, els italians, els jueus i un llarg etcètera. No debades, la ciutat també ha sigut casa i refugi per a artistes com els valencians Rafael Guastavino, Vicent Blasco Ibáñez, Manolo Valdés o Santiago Calatrava, que també tenen el seu espai a l’obra. Així mateix, la ciutat ha sigut una font inesgotable d’inspiració que ha donat vida a moviments artístics revolucionaris com el pop art o el rap afroamericà del Bronx. Nova York és, en essència, un símbol de reinvenció i creativitat sense límits que acull a tot aquell que estiga preparat a arriscar.
Aura en Manhattan és, en definitiva, una novel·la que ens transporta a eixos carrers plens d’història i cultura de Nova York mitjançant la història personal de Lluís, que oscil·la entre uns fatídics records del passat i un present que li dona l’oportunitat d’expiar-los a través de la jove que el visita, fins que les dos trames es troben en un gran in crescendo final.
