Conversem amb esta alacantina que, a més de psicòloga, sexòloga, terapeuta de parelles i escriptora, dirigix un centre en línia “on atenem sobretot persones amb problemàtiques a nivell de sexualitat, gestió emocional i teràpia de parelles”. Xarrem també sobre com aprendre a voler-se, la importància de les petjades del passat i molts altres temes a propòsit de la publicació del seu primer llibre, A querer se aprende (Penguin, 2024).

Ella mateixa es definix durant la nostra entrevista en un cèntric restaurant de la capital del Túria com a “empàtica, molt sensible i que es preocupa molt pels altres, potser per això soc psicòloga”. I matisa: “M’encanta observar molt a la gent, la conducta, la forma en què es relacionen… Però no des del jutjar, sinó de mirar a la gent i voler saber què està fent”.

A querer se aprende “és un llibre que remou”, deixa clar durant la conversa Elena, a qui no li importa dir la seua edat ni reconéixer que la seua joventut, a vegades, li ha jugat a nivell professional en contra. Parlem de somnis per complir (“poder tindre una clínica física, a Alacant si pot ser”), del seu menjar favorit (“les creïlles fregides”), de com no pot deixar de ballar si sona “Let’s Get Loud”, de Jennifer Lopez, i de sexualitat i educació afectiva, entre molts altres temes.

Com vas començar en el món de l’escriptura? Escriure un llibre era una cosa que sempre m’havia fet moltíssima il·lusió. De fet, fantasiava amb fer com una novel·la, amb una relació tòxica que es treballava i se supera.

Com sorgix la idea del llibre? L’any passat va contactar l’editorial amb mi per a oferir-me escriure el llibre i em va paréixer una idea estupenda.El títol el van proposar ells i em va encantar, perquè resumix perfectament el llibre i el que volia contar: a voler s’aprém

Què hi trobaran els lectors? Trobaran el llibre dividit en tres parts. La primera fa referència al passat, en com t’han volgut en el passat, com t’han cuidat, com t’han tractat, com t’han fet sentir, si t’has sentit volguda, si no, si t’han fet mal, si van passar de tu, si et van abandonar… i vore com això ha anat afectant la teua vida adulta. La segona part parla del present. Com està la teua autoestima, com et vols a tu mateix hui en dia com a resultat del que has viscut i com vols als altres. I hi ha una tercera part que, una vegada que has entés tot l’anterior, parla de què hem de fer per tal que les relacions funcionen, perquè estiguem tranquils, etc.

Podem afirmar que el llibre és un manual per a aprendre a voler-se un mateix? Sí, a un mateix i als altres. Primer a tu i després als altres. Hi ha molts exemples pràctics de pacients que he tingut en consulta, hi ha un capítol de relació tòxica i un altre de relació de maltractament, com jo ho vaig viure he volgut posar-ho com a exemple per a poder explicar la diferència entre l’una i l’altra. És molt pràctic, hi ha molts exercicis, moltes taules, molta reflexió.

Per què consideres que l’amor és aprenentatge? Com dic en el pròleg, aprendre a voler i a vincular-nos d’una forma sana és com aprendre a escriure. Primer aprens vocals i després les consonants. Després vas unint diverses lletres i crees una síl·laba. Després una paraula i així successivament fins que al final aconseguixes escriure una frase sencera. Però per a poder escriure la frase sencera, primer t’has hagut d’enganyar. Amb l’amor i les relacions passa el mateix.

Amb quina sensació esperes que es queden els lectors o lectores en acabar el llibre? M’agradaria que entengueren que si els ha anat malament en l’amor, probablement ha sigut perquè alguna cosa no estava funcionant bé, però que no ho entenguen des de la culpabilitat, sinó des de l’autocompassió, perquè segurament no sabien com gestionar-ho.

Quin creus que és el perfil més adequat per a regalar o recomanar el teu llibre? Si eres jove i estàs començant amb el tema de les relacions t’ajudarà molt a tindre relacions sanes, però si has tingut o tens relacions, encara que siga de manera estable i sana, sempre cal millorar i aprendre’n. Crec que el llibre és vàlid per a totes les persones, independentment del gènere, sexe i edat.

Quina importància tenen les xarxes socials en la difusió del teu missatge? En les meues xarxes divulgue contingut sobre relacions, sexologia i altres temes. T’obrin una possibilitat immensa. Tenim pacients a Austràlia, Canadà o Llatinoamèrica… Si no fora per les xarxes socials, eixe missatge no arribaria fins allí.

Quina valoració fas de l’educació sexual i sentimental a les escoles? Nul·la. Ara mateix no sé com estarà el tema als col·legis, però en general és nul·la. Al final el que t’ensenyen és ITS, ETS, a posar un preservatiu… però ningú et parla de consentiment, de plaer, de respecte. Crec que la sexualitat hauria de ser una assignatura obligatòria. No es tenen en compte les emocions, i el sexe són emocions.

Quins riscos suposen les xarxes socials per a la joventut? El major risc és el porno. Et dona una visió molt esbiaixada del que és la realitat, està a l’accés de tot el món i en no haver educació sexual de qualitat… és on apareix el problema.

Has detectat patrons comuns segons territoris o regions de la manera de voler o voler-se? Veig molta diferència entre els pobles xicotets i les ciutats grans. Els pobles xicotets on hi ha una educació –sense que es malinterprete– més antiquada, amb menys visió del món, enfront de la gent que pot tindre una ment més oberta.

I què definiria als valencians? Som molt oberts a l’hora de relacionar-nos. Ara que visc al nord note molta diferència de com es vincula la gent allí a com es vincula la gent d’ací.

Quins són els pròxims projectes a curt, mitjà o llarg termini que ens pugues comptar? M’encantaria escriure un altre llibre sobre relacions, la vinculació de la gent, de com ens compliquem en altres coses, de les ruptures…