Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és el poeta valencià més important des d’Ausias March i el nou llibre Una tendresa oculta (poemes escollits) (Tres i Quatre, 2024) és l’antologia més completa que s’ha fet mai de la seua poesia. A cura de Jaume Pérez-Montaner l’Alfàs del Pi, 1938), esta nova selecció de poemes inclou més de 200 poemes a través dels quals es pot observar l’evolució literària d’Estellés i apreciar la varietat de registres que va practicar, la seua enorme capacitat expressiva i la seua immensa potència poètica.
El curador del volum, el també poeta Pérez-Montaner, porta pràcticament mig segle estudiant l’obra d’Estellés i n’és el principal especialista. De fet, ha publicat molts estudis sobre la seua figura, entre els quals destaquen l’epíleg a Sonata d’Isabel (1990), que tancava la primera Obra completa d’Estellés, o la introducció i l’edició de Mural del País Valencià, que va aparèixer en 1996 de manera pòstuma. Pérez-Montaner també havia preparat diverses antologies de la seua obra, però mai cap de tan completa com esta.
En concret, els més de 200 poemes inclosos en Una tendresa oculta s’organitzen en tres grans blocs de manera cronològica que corresponen a tres etapes creatives del poeta, cadascuna travessada per una crisi vital o literària. Eixes crisis impliquen assoliments literaris que el poeta fa seus en el procés d’escriptura i superació: tres llargs i grans moments prou definits en la seua creació en els quals el lirisme profund emergirà a partir de la confrontació entre la seguretat i la incertesa, l’espontaneïtat i la repetició, la immediatesa i la posteritat.
D’altra banda, l llibre es tanca amb un epíleg on Irene Mira (Castalla, 1992) i Jordi Oviedo (Ontinyent, 1980), que són els dos especialistes estellesians jóvens més destacats, aborden la vigència d’Estellés com a poeta llegit en ple segle XXI. D’esta manera, Una tendresa oculta també aplega les mirades i reflexions de diferents generacions d’especialistes en l’obra d’Estellés, a més dels seus poemes més destacats dins de la seua pròpia evolució vital i creativa.
