Durant els treballs de restauració d’un edifici del segle XVII situat en el barri roig de la ciutat holandesa d’Alkmaar, un equip d’arqueòlegs municipals ha fet una troballa extraordinària i extremadament rara: una secció d’un paviment urbà construït amb ossos d’animals. “Ens va alegrar molt poder vore este terra d’ossos amb els nostres propis ulls“, ha declarat l’arqueòloga Nancy de Jong. Els treballs van revelar que certes zones del paviment encara conservaven les lloses originals, però en unes altres, a causa del desgast provocat pel pas intensiu de persones, les rajoles haurien sigut substituïts per ossos. Segons les primeres anàlisis, estos ossos serien els metacarps i els metatarsos de bovins que van ser tallats amb gran precisió per a estar alineats a la mateixa altura. Curiosament, els ossos estan disposats de manera meticulosa, amb les parts superiors i inferiors orientades de manera uniforme en els espais buits de l’asfalt. Encara que els investigadors especulen que esta solució pràctica és una forma senzilla de reparar la superfície del paviment, el disseny suggerix que podria haver tingut algun altre tipus d’intenció que encara es desconeix.
“És un privilegi poder descobrir elements del passat i contribuir amb nova informació al coneixement de la història d’Alkmaar. Esta classe de paviments són molt poc freqüents i fins ara només s’han trobat en ciutats com Hoorn, Enkhuizen i Edam, sempre en combinació amb rajoles i, generalment, datats en el segle XV“, va afirmar De Jong. Per la seua part, la regidora de Patrimoni, Anjo van de Ven, ha destacat la importància de la troballa: “Descobrir esta classe de sòls ens recorda la gran quantitat d’històries que s’amaguen davall les nostres ciutats. Cada vegada que l’equip troba alguna cosa, em meravella pensar en els relats que estos objectes ens poden contar“.
Si bé encara s’està investigant la datació exacta del paviment, els investigadors especulen que podria remuntar-se al segle XV i seria molt anterior a la construcció de l’edifici actual. Els arqueòlegs també es pregunten el motiu de l’ús d’ossos d’animals per a pavimentar els carrers perquè en aquella època les rajoles no eren cares. Una de les possibles explicacions és que fora una solució més econòmica o que tinguera relació amb l’ofici practicat allí en aquella època. Alkmaar no és l’únic lloc del món en el qual s’han usat ossos com a material constructiu. La Capella dels Ossos en Kutnà Hora, a la República Txeca, és famosa per les seues decoracions elaborades amb ossos humans. En La Capella dels Ossos d’Évora, a Portugal, també es van emprar els ossos d’al voltant de 5.000 monjos per a decorar els seus murs. Finalment, trobem les Catacumbes de París, unes antigues mines d’època romana que s’han convertit en la major ossera d’Europa.
En Alkmaar els arqueòlegs planegen seguir amb les investigacions per a aconseguir determinar l’extensió total d’este paviment elaborat amb ossos d’animals i quin hauria sigut el seu ús. A més s’analitzaran alguns d’estos ossos per a determinar si presenten marques o signes de desgast que puguen confirmar el propòsit del seu ús. Este descobriment destaca una vegada més la importància de l’arqueologia urbana per a comprendre els usos i costums d’èpoques passades, mentres continuen apareixent històries ocultes davall els carrers de les ciutats europees.
