Este diumenge 27 d’octubre, l’associació de recerca etnogràfica Grup Alacant i la Casa de Valencia José Iturbi de Mèxic han homenatjat en l’Orfeó Català de la capital mexicana a l’alacantí Ramon Fontanet Serralta, un exiliat, mestre i foguerer, que destacà al país americà pel seu activisme cultural dins la Casa Regional Valenciana. A l’acte s’han sumat una desena d’entitats, com ara la Foguera San Antón Bajo, la Comisión Cívica para la recuperación de la Memoria Histórica de Alicante, Unir Alacant, el Casal Tio Cuc o la Fundació Josep Irla, entre d’altres.
Ramon Fontanet Serralta (1910 – 1967) va nàixer a la ciutat d’Alacant, on va graduar-se com a perit mercantil en 1932 i com a mestre nacional en 1933. Eixe any, en companyia de l’alacantí Antoni Lledó, va construir i plantar la foguereta “Els monuments als màrtirs del treball” al carrer Nou Baix, al barri de Sant Antoni (Sant Anton Baix), on eren veïns. Exercí de mestre en una escola privada d’Alacant (1931-1934) i a Vic a l’escola nacional fins a l’inici de la Guerra Civil.
El maig del 1937, durant la Guerra Civil, s’incorporà a l’Exèrcit Republicà al cos d’infanteria passant per diverses unitats. El 9 de febrer de 1939 s’exilià a França passant la frontera per la Jonquera. Fou reclòs als camps de concentració de Sant Cebrià i del Barcarès. El 24 de maig de 1939 embarcà a Seta (Montpeller) a bord del famós Sinaia amb la seua dona Francisca Grijalbo Alcaraz (del Palamó) i el seu fill Jaume. Arribaren el 13 de juny a Veracruz com a refugiats polítics.
A Mèxic va fundar la primera escola de Secundària a la localitat de Texcoco i a la capital va exercir com a mestre al Colegio Madrid, on van estudiar els fills de molts refugiats republicans. També va exercir diferents treballs a Mèxic com ara comptable, venedor, pintor i electricista. El 1941 va rebre la nacionalitat mexicana. Fou vicepresident segon i president de la Casa Regional Valenciana de Mèxic (fundada en 1942 i dissolta en 1994), president de la seua Comissió de Cultura i Belles Arts, i assidu col·laborador de la revista Senyera, on signava com a Benacantil els nombrosos articles i poesies sobre la ciutat d’Alacant que escrigué en valencià entre 1958 i 1964. En va ser redactor en cap, i hi publicà moltes cròniques sobre la comunitat valenciano-mexicana. Fou vocal de la 2ª Falla de la Casa Regional (1962) i president de la 3ª (1963), i mantenidor de les Fogueres de Sant Joan a Mèxic durant anys, festa que sempre va impulsar. Compromés amb la llengua valenciana, el 1957 fou membre de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals celebrats a Mèxic i l’any 1962 impulsà el “Premi País Valencià” oferit per la Casa Regional Valenciana en els Jocs Florals celebrats eixe mateix any a Santiago de Xile.
Els seus fills Mari Carmen i Ramon, i una quinzena de nets i besnets així com els representants del Grup Alacant, els germans filòlegs i etnògrafs Lluís-Xavier i Miquel-Àngel Flores van estar presents en l’acte, on també es va homenatjar la figura de l’exiliat català Joan Cid i Mulet (Tortosa, 1907 – C. Mèxic, 1982), amb la participació i els missatges dels representants de les entitats convocants i presencialment de Jorge Quiñones (president de la Casa Valencia a Mèxic) i Lleïr Daban (delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Mèxic).
