Com vam explicar ací mateix fa poc, l’Arxiu Històric de la Noblesa, amb seu a Toledo, està posant a disposició de la ciutadania un nou lot de documents que podran consultar-se en el Portal d’Arxius Espanyols (PARES) pertanyents al Ducat de Gandia i el Comtat d’Oliva, dins dels fons dels Ducs d’Osuna. En concret, les imatges digitals publicades, compreses des de la signatura OSUNA,C.593 fins a OSUNA,C.619, es corresponen amb 1.388 unitats descriptives relatives a les comarques de la Safor i la Ribera. En este sentit, un dels aspectes més cridaners d’estos fons és la seua diversitat lingüística, ja que es pot detectar l’ús de fins a cinc llengües diferents: aproximadament la mitat dels documents estan escrits en valencià (54%), un de cada tres en castellà (32%), un de cada deu en llatí (13%) i una mínima mostra en àrab, en italià i en llenguatge encriptat”
Com és conegut, en els senyorius valencians l’ús de la llengua escrita està molt relacionada amb la cronologia i l’àmbit d’ús: fins a la terrible repressió desencadenada per Felip V de Borbó després de la seua victòria contra el Regne de València en 1707 en la Guerra de Successió , la documentació pública està en valencià i llatí, i a partir d’eixa data es canvia quasi per complet al castellà. Pel que fa a la documentació estrictament personal dels senyors, sí que pot notar-se un ús del castellà ja des del segle XVI en avant, relacionada amb la vinculació amb llinatges nobiliaris de Castella i els canvis cortesans en època dels Àustries.
D’altra banda, en el fons indicat hi ha sis documents que presenten escriptures en àrab, encara que de manera marginal. L’ús d’esta llengua s’exercia en aquells senyorius amb una presència demogràfica important de mudèjars, i després moriscos, com el raval d’Oliva, que bé podria definir-se com una moreria situada en la vila del mateix nom. El seu ús podia emprar-se en documents sobre temes molt variats com ara botigues i forns (OSUNA,C.600,D.33) actuacions de la Reial Audiència de València sobre oficials en aljames (OSUNA,C.601,D.23), cartes de perdó (OSUNA,C.607,D.17), albarans econòmics (OSUNA,C.607,D.35), cartes entre oficials reials i senyorials sobre assumptes de musulmans (OSUNA,C.613,D.18) o processos criminals (OSUNA,C.614,D.11).
De forma més testimonial, el conjunt documental assenyalat també presenta tres textos en italià. Açò es deu al fet que alguns dels principals senyors valencians, com els ducs de Gandia i comtes d’Oliva, comptaven també amb possessions a les illes itàliques, podent estar la documentació entremesclada en alguns casos. En este interval de caixes, trobem uns comptes d’uns deutors a Sardenya (OSUNA,C.606,D.16), un document parcialment en italià relacionat amb un testament de la família Rua (OSUNA,C.604,D.97) i una informació sobre el naufragi d’un vaixell que realitzava el trajecte Gènova-Alacant (OSUNA,C.609,D.6-7).
Finalment, per la seua excepcionalitat, també pot destacar-se el document OSUNA,C.619,D.13, del segle XVI, ja que usa una escriptura encriptada, el contingut de la qual encara no ha sigut interpretat, per la qual cosa, en les seues xarxes socials, l’Arxiu Històric de Noblesa, ubicat a Toledo, ha desafiat els investigadors a desxifrar-lo, com s’ha fet anteriorment en altres cartes de l’època de famílies nobiliàries valencianes, que en la seua tasca diplomàtica al servici de la Corona empraven diverses claus escripturàries (ací l’exemple dels Escrivà de Romaní, en cartes desxifrades per Ivan Parisi).
.
Carta encriptada dels ducs de Gandia del segle XVI, conservada a l’AHNob i encara per desxifrar
