El Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València , en col·laboració amb el Govern Regional de Múrcia, estan preparant el rescat d’un vaixell fenici que es va afonar al voltant de l’any 600 a. C. a pocs metres de la costa de Puerto de Mazarrón, a l’oest de Cartagena. El rescat és urgent, ja que l’antropització del litoral ha modificat les condicions del sòl on va quedar enterrat i que l’havia protegit fins ara. Així, està previst que els treballs comencen este pròxim mes de setembre, amb un equip de treball liderat per la Universitat de València i amb participació del Museo Nacional de Arqueología Subacuática, l’Ajuntament de Mazarrón i l’Institute of Nautical Archaeology de Texas.
El vaixell es va afonar probablement per una tempesta, duent dins una important càrrega de lingots de litargiri, un mineral compost per òxid de plom que s’utilitzava sobretot en la fabricació d’esmalts ceràmics. Els lingots van fer que el vaixell quedara ben enterrat en l’arena i això li ha brindat una protecció que ha permés conservar el derelicte en bon estat fins als nostres dies. “La protecció que ha tingut durant segles per l’arena ha canviat en les últimes dècades per l’antropització del litoral”, explica el professor Carlos de Juan Fuertes, de la UV. “S’han fet construccions costaneres sense els estudis oportuns, s’ha modificat el corrent submarí i s’ha generat l’escenari d’urgència pel qual cal rescatar el derelicte. Allí ja no es podrà conservar perquè la protecció d’arena està desapareixent”, apunta.
Agustín Díez, professor també de la Universitat de València i investigador principal del projecte d’extracció, explica com es realitzarà el rescat del derelicte batejat com Mazarrón II, que ha de tindre en compte l’estat del vaixell, amb els seus clevills i fissures. L’embarcació, a 2,5 metres de profunditat, es fraccionarà en vint-i-dos parts diferents que seran traslladades als laboratoris del Museo de Arqueología Subacuática de Cartagena per a la seua consolidació posterior.
Segons apunten des de la UV, “este derelicte es considera el vaixell més complet i antic conegut que s’ha documentat en el fons de la mar” i la seua extracció i estudi posterior poden aportar molta informació sobre l’arquitectura de la nau. “Ens dirà quines espècies de fusta es van utilitzar per a construir el vaixell, on es va construir, com era la navegació de l’època, els processos de degradació de la fusta, les possibles contaminacions que hi haja hagut en un mitjà d’aigües poc profundes…”, assenyala Agustín Díez. I no només donarà informació sobre el vaixell, sinó que com explica Carlos de Juan “també ens il·lustra sobre allò local; ens parla de les activitats mineres i metal·lúrgiques dels fenicis assentats en el sud-est de la península Ibèrica i d’una transmissió cultural de tecnologia nàutica que abans no era coneguda en la part occidental del Mediterrani’’.
Els membres del Departament de Prehistòria de la UV esperen també que esta recuperació tinga un impacte notable en la comunitat científica internacional, ja que que es convertirà “en un referent per a altres companys que hagen d’enfrontar-se a projectes semblants d’extracció d’un derelicte”.
