Una investigació de la Universitat d’Alacant (UA) indica que el jaciment de La Fonteta de Guardamar del Segura, en el Baix Segura, era el port comercial més important del sud-est peninsular entre els segles VIII i VI a. C. Un interlocutor clau tant amb els fenicis de Màlaga i Eivissa com amb els fenicis, itàlics i grecs del Mediterrani central i oriental. En concret, els resultats d’un estudi exhaustiu de les importacions ceràmiques gregues i itàliques trobades en esta destacada ciutat fenícia s’han publicat en el llibre La Fonteta 3. Las importaciones griegas e itálicas y su contexto mediterráneo.
En la investigació s’han analitzat totes les peces ceràmiques gregues i itàliques d’este jaciment en el seu context mediterrani. Per a això s’ha contactat amb diversos dels màxims especialistes mundials sobre cadascun d’estos materials, procedents de la Università di Milà, la Università di Napoli L’Orientale, la Università di Salern, la Università di Siena, la Université de Fribourg, l’École Normale Supérieure de Paris, el CNR-Roma, la Junta d’Andalusia, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid, la Universität von Trobe, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, ña Universitat del País Basc, la Universitat de València i la mateixa Universitat d’Alacant.
Estos experts han presentat valuoses i interessants síntesis sobre cadascuna de les produccions, han realitzat anàlisis arqueomètriques i lectures dels grafits inscrits sobre estes ceràmiques de La Fonteta, amb l’objectiu de proporcionar un instrument de treball als qui s’ocupen de contextos similars i un marc històric interpretatiu als que s’interessen per este jaciment i període històric. En este sentit, encara que el material grec i itàlic a la ciutat fenícia de La Fonteta, conservat en el Museu Arqueològic de Guardamar, representa menys d’1% del total del conjunt ceràmic recuperat fins a hui en dia, això “no impedix que la seua importància siga fonamental per a l’estudi del comerç i la cultura fenícia en la península ibèrica i altres àrees del Mediterrani”, asseguren els investigadors.
Es tracta d’un destacat conjunt de ceràmiques gregues i itàliques, “de gran interés ja que este tipus de materials no solen aparéixer de forma tan abundant entre els segles VIII i VI a. C.”. A partir d’ací, s’ha esbrinat que procedien de Corint, Atenes, la costa jònica (en l’actual Turquia), la Magna Grècia, Sicília, Campània i Etrúria, un fet que ha aportat dades sobre el comerç i les pràctiques quotidianes dels fenicis d’este assentament. D’esta manera, la investigació “demostra que La Fonteta adquiria el mateix tipus d’importacions que les més importants colònies fenícies del Mediterrani central i la península ibèrica i que ho feia de manera freqüent, perquè els materials estudiats procedixen d’estrats d’abandó i anivellament, és a dir, de nivells d’enderrocs en els quals queda fossilitzada la vida quotidiana del jaciment”.
Els objectes analitzats són d’ús quotidià, en concret vaixella, i, segons els autors de la investigació, “ací radica el primer dels punts forts de l’estudi, el de poder apuntar-se, a través d’estos materials singulars, a la vida dels habitants de La Fonteta entre finals del segle VIII i finals del VI a. C.”. En concret, es tracta de gots per a servir i consumir vi: àmfores, cráteras, gerres i copes. Això, segons la investigació publicada per la UA, permet “reconéixer el mode i intensitat de l’adopció de comportaments aristocràtics com seria el beure vi amb un protocol precís que associa formes ceràmiques amb diferents activitats: l’àmfora per a portar el vi en una embarcació des d’un lloc remot del Mediterrani, la cràtera per a contindre’l i mesclar-lo, la gerra amb nansa per a servir-lo i la copa per a beure’l”.
En relació amb això, estos objectes “no sols proporcionen informació cronològica, sinó també sobre com es comerciaven i la forma en què s’utilitzaven, perquè revelen que el consum de vi o begudes alcohòliques es realitzava segons el gust oriental, la qual cosa constituiria sens dubte una pràctica distingida”. Així, s’ha analitzat una vaixella que suggerix la celebració de banquets, un tipus d’esdeveniment que constituïa “un espai privilegiat en el qual no tot el món participava i tenia uns protocols i una sèrie de comportaments i instruments particulars” només a l’abast de les elits de la ciutat fenícia, perquè no s’ha trobat el mateix en els destacats jaciments indígenes localitzats a l’entorn de La Fonteta com Peña Negra o Els Saladars.
Respecte a l’activitat comercial, i si bé encara falten dades per a extraure conclusions definitives, les investigacions apunten que “les àmfores definixen un circuit comercial diferent al de la vaixella de taula, que sembla arribar de manera seleccionada agrupant els diferents elements que definixen el conjunt estàndard”, cosa que “convida a pensar que el consum de vi grec i itàlic a la Fonteta no sempre es realitzaria segons el mode grec o etrusc, sinó que ho farien segons costums fenicis, amb gots diferents”.
En definitiva, la troballa de materials grecs i itàlics és una evidència més de la rellevància de la ciutat, gràcies en gran manera a la seua posició estratègica en la desembocadura del riu Segura i controlant importants rutes comercials tant marítimes com terrestres, per la qual cosa pot considerar-se un dels assentaments més destacats de la diàspora comercial fenícia en la Mediterrània occidental.
