El passat 6 de setembre, el Monestir de Santa Maria de Valldigna va acollir una conferència organitzada pel Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna que, a hores d’ara, ja pot ser considerada una fita en la divulgació científica a les nostres terres. L’historiador britànic Seb Falk, professor a la Universitat de Cambridge i autor del reconegut assaig The Light Ages, hi va oferir una ponència que ara es pot vore completa en YouTube. Amb el títol suggeridor De Iberia a Inglaterra: un viaje por el desarrollo y la divulgación de la ciencia en la Edad Media, Falk va desplegar un recorregut apassionant pels segles medievals per a demostrar que aquells temps, sovint etiquetats com a “foscos”, van ser en realitat una etapa de curiositat, observació i avanços significatius.
Amb un estil narratiu, Seb Falk va començar desmuntant el tòpic més persistent: la idea que l’edat mitjana va ser una llarga nit sense ciència ni coneixement. Lluny d’açò, va subratllar com monestirs, universitats i centres urbans esdevingueren focus de recerca i transmissió del saber. Va recordar que molts dels manuscrits clàssics ens han arribat gràcies a l’esforç de còpia i estudi dut a terme pels monjos, i que a partir del segle XII les universitats foren espais d’innovació on es discutia astronomia, medicina i filosofia natural.
Un dels moments més brillants de la conferència va ser la descripció dels instruments que marcaren el batec quotidià de la ciència medieval: l’astrolabi, el quadrant, els rellotges mecànics o els sofisticats calendaris que permetien calcular eclipsis i regular el temps litúrgic. Falk va insistir que estes ferramentes no eren meres curiositats tècniques, sinó instruments que articulaven la vida diària: servien per determinar les hores de pregària, orientar els navegants en alta mar o organitzar les collites segons els cicles celestes. Amb imatges i anècdotes, va aconseguir transportar el públic a un univers en què la mirada al cel era tan necessària com respirar.
La relació entre religió i ciència, sovint presentada com un conflicte, va ocupar també un lloc central. Falk va argumentar que, en la major part de l’edat mitjana, estes dos dimensions estaven fortament entrellaçades. Els científics, molts d’ells clergues, no investigaven per a oposar-se a la fe, sinó per a aprofundir en el coneixement de la creació divina. Els monestirs, com el mateix de Valldigna, eren centres espirituals, però també laboratoris de coneixement, biblioteques i observatoris improvisats. Esta simbiosi, de fet, explica bona part de la vitalitat intel·lectual del període.
L’historiador britànic no va oblidar tampoc la dimensió global de la història de la ciència. Així, va remarcar la importància de les traduccions i comentaris del món islàmic, que van preservar i ampliar l’herència grega, i de les aportacions jueves, decisives per a la circulació d’idees entre Orient i Occident. Sense eixe intercanvi, va subratllar, el Renaixement no hauria estat possible. La ciència medieval és, per tant, un testimoni de la interdependència cultural dels humans.
El públic que omplia la sala va seguir amb atenció un relat que combinava rigor acadèmic i passió divulgativa. Falk, amb el seu humor britànic i una gran claredat expositiva, va aconseguir despertar la curiositat fins i tot dels qui arribaven amb poca familiaritat amb la història de la ciència. Al final, la idea que va quedar flotant era clara: l’edat mitjana no va ser un desert intel·lectual, sinó un camp fèrtil on va germinar bona part de la ciència moderna. Ara, gràcies a la publicació en línia de la conferència, qualsevol interessat pot tornar a viure aquella vesprada al Monestir de la Valldigna. Més enllà del valor erudit, el vídeo és una invitació a mirar el passat amb ulls nous i redescobrir la llum que va il·luminar aquells segles.
