La seu de la Fundació Família Costa i Costa a Pedreguer va acollir dijous passat la presentació del número 39 de la revista Lletraferit dins de les V Jornades Culturals de la localitat. L’acte, que va reunir prop d’una cinquantena de persones, va combinar debat literari, humor, proximitat i música en directe, amb un balanç molt positiu tant per l’assistència com per l’interés que va despertar. La sessió va comptar amb la presentació de l’arqueòleg i historiador Josep Marqués Costa, gerent de la Fundació Família Costa i Costa, que va donar la benvinguda i va subratllar la importància de mantindre actiu un fòrum cultural com el de les Jornades. L’acte va ser conduït pel professor, cantant i articulista d’Oliva Ramon Morera, que va aportar ritme i calidesa a la trobada, enllaçant amb agilitat les intervencions i les reflexions que van aportar l’escriptor, periodista i editor Josep Vicent Miralles i l’historiador i editor Vicent Baydal, membres de la redacció de Lletraferit i de l’editorial Llibres de la Drassana, que van desplegar amb complicitat i sentit de l’humor la trajectòria de la revista i els continguts més destacats del nou número.
Com és habitual, Lletraferit #39 proposa una combinació de literatura, història, arts i cultura des de molts diversos àmbits Entre els continguts, hi destaca el tema de portada: una entrevista a Paula Bonet, a propòsit de la seua intervenció artística sobre el llibre El año que nevó en Valencia, de l’escriptor Rafael Chirbes. Però els lectors també hi poden trobar una conversa entre els escriptors Carles Fenollosa i Joan Benesiu, que reflexionen sobre la idea d’Europa com a espai de barreja cultural, o la del mateix Ramon Morera amb Matilde Igual, sobre la sociologia de l’urbanisme, l’arquitectura i el paisatge a partir del cas del barri de Sociòpolis, en la pedania de La Torre de València. Alhora, la memòria i la recuperació de veus oblidades tambétenen un pes rellevant, amb peces com la de Marta Rojo que retorna una figura cabdal com Maria Beneyto o la de Guillermo Colomer, que recupera episodis amagats de la trajectòria de Martí Domínguez.
A més, segons van explicar els editoris, la revista Lletraferit #39 no és només un homenatge al passat, sinó que també un espai de creació i de mirada crítica sobre el present, amb articles dedicats a les transformacions urbanes i industrials, com la reflexió sobre Alcoi com a memòria líquida d’un país industrial; col·laboracions més personals i íntimes, com les de Kike Parra, Felip Bens, Enrique Ballester i Marisa Abad; o reportatges sobre literatura, cinema, història i gastronomia, com els que signen Magda Simó sobre les ciutats en la cultura literària, Áurea Ortiz sobre la darrera pel·lícula d’Avelina Prat, el mencionat Josep Vicent Miralles sobre la migració dels valencians a Nova York en la dècada de 1920, Carlos Aimeur sobre els guions inèdits de Vicent Blasco Ibáñez o Alexandre Serrano sobre el menjar picant i especiat arreu del món.
Josep Vicent Miralles va subratllar que el repte de Lletraferit és “mantindre la qualitat i l’exigència, però sense perdre la voluntat de ser una revista per a tots aquells que ens estiment la cultura”, mentres que Baydal va recordar que “cada número és coral, una suma de mirades diverses i de col·laboradors d’altíssima excel·lència que tracten d’enriquir el debat cultural valencià”. L’intercanvi d’opinions amb el públic va confirmar l’interés que desperta la revista, i al llarg de la vesprada es van formalitzar moltes adquisicions del nou número i nombroses noves subscripcions, un fet que consolida l’aposta de la publicació per a créixer amb una comunitat lectora fidel. La jornada va cloure amb l’actuació del grup de la Safor No som de Seattle, que van posar el punt i final amb un concert d’alta intensitat. La banda va desplegar un repertori vibrant, carregat de sentiment i energia, que va fer vibrar els assistents i va ser un dels moments més recordats de la vetlada.
Una gira amb noves parades
Després de Pedreguer, el número 39 de Lletraferit continuarà el seu recorregut amb noves presentacions a Jesús Pobre i a Benidorm, que s’anunciaran pròximament, i la revista està oberta a noves activitats per a continuar ampliant la seua xarxa de complicitats i seguir donant a conéixer un projecte que, després d’una dotzena d’anys i vora quaranta números, s’ha consolidat com una de les plataformes més actives i plurals de la cultura valenciana.
