Com a resultat del treball fet en els últims mesos, l’Arxiu Històric de la Noblesa, ubicat a Toledo, posarà a disposició de la ciutadania un nou lot de documents que podran consultar-se en el Portal d’Arxius Espanyols (PARES) pertanyents al Ducat de Gandia i el Comtat d’Oliva, dins dels fons dels ducs d’Osuna. A més de la descripció bilingüe dels documents en valencià i castellà, s’està procedint a la seua digitalització per tal que qualsevol usuari interessat puga accedir a ells en línia. El lot de documents descrit (OSUNA,C.594 a OSUNA,C.649) resultarà d’especial interés per als investigadors de les possessions dels esmentats ducs i comtes, ja que, a banda de Gandia i Oliva, contenen informacions històriques sobre poblacions com Llombai, Oliva, Alfarb, Catadau, la Font d’en Carròs, Potries, Rafelcofer, Beniflà, l’Alqueria de la Comtessa, Cofrents, Xalans, Xarafull, Teresa o Zarra.
Segons explica l’arxiver valencià de l’Arxiu Històric de la Noblesa Cristian Pardo Nácher, un dels lots documentals més curiosos és el de les successives cartes que es van intercanviar el 1747 l’erudit Gregori Mayans -que vivia a Oliva- i la duquessa-comtessa Ana Maria Borja, a propòsit de la troballa d’un sepulcre medieval procedent de l’enderrocat castell de Rebollet. En concret, l’esmentat castell, en terme de la Font d’en Carròs i que dominava l’horta d’Oliva, havia quedat destruït i en runes després del terratrèmol patit el 26 de desembre de 1598, però un segle i mig després un llaurador de la Font, Pere Antoni Escrivà, traent pedres per a la seua propietat havia trobat dos sepulcres i restes medievals dels Carròs, que van ser traslladats a l’església de la localitat i allà els va estudiar Mayans a petició de l’esmentada duquessa Borja.
En el seu estudi, posat negre sobre blanc en les cartes indicades -les quals van ser analitzades per Antonio Mestre i Salvador Ferrando-, l’erudit reconstruïa la història del llinatge a terres valencianes, arribant a la conclusió que el principal sepulcre trobat -conservat en bones condicions- pertanyia al IV Senyor de Rebollet, Francesc Carròs Lauria, almirall de la Corona d’Aragó que havia mort en les campanyes de Sardenya el 1343; l’altre sepulcre, molt més deteriorat, es corresponia amb el del seu fill, Francesc Carròs Ximenes. A més, Mayans trameté a la duquessa un dibuix del sepulcre principal, que encaixa a la perfecció amb el que encara hui en dia, vora set segles després de la seua construcció i tres després de la seua recuperació, es pot observar a l’església parroquial de Sant Antoni Màrtir de la Font d’en Carròs, segons la proposta d’integració arquitectònica que va fer el mateix estudiós.
