El president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón ha anunciat la instal·lació d’una seu de la Hispanic Society of America en el Palau de Comunicacions de València, un edifici que pertany al govern valencià des del 2021. L’acord, signat entre la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i la institució nord-americana, preveu la creació d’un espai expositiu permanent que acollirà part del fons de la societat, amb una atenció destacada a l’obra de Joaquim Sorolla.

El projecte serà la primera seu europea de la Hispanic Society i obrirà les portes l’any 2026. L’acord establix la cessió en règim de préstec de 220 obres del pintor valencià: pintures, dibuixos, escultures, fotografies i correspondència personal. Entre elles, destaca Sol de la tarde (1903), una de les peces més emblemàtiques de Sorolla. La selecció serà supervisada per Blanca Pons‑Sorolla, besneta i experta reconeguda en la seua obra.

La Generalitat Valenciana aportarà 1,15 milions d’euros anuals per a finançar el projecte, amb una durada inicial de quatre anys prorrogables i la voluntat d’arribar, com a mínim, als quinze anys. A més de les sales d’exposició, l’espai inclourà una zona immersiva dedicada a les Falles, una botiga i un Café Huntington, en homenatge al mecenes Archer M. Huntington, fundador de la societat novaiorquesa i gran valedor de Sorolla a escala internacional. No debades, va ser Huntington qui en 1911 li va encarregar la cèlebre sèrie mural Visión de España, conservada n la seu de Nova York. L’acord també contempla exposicions itinerants en altres municipis valencians, i Elx serà una de les primeres ciutats a sumar-se a la iniciativa.

‘Sol de la tarde’ (Joaquim Sorolla, 1903)

Tot i l’entusiasme institucional i la projecció internacional que suposa acollir una seu europea de la Hispanic Society, algunes veus del món cultural han expressat reserves. D’una banda, hi ha dubtes raonables sobre els costos reals que implicarà l’acord i el trasllat i l’exposició de l’obra, mentre que, d’una altra banda, figures com el professor d’Història de l’Art Albert Ferrer Orts ha parlat d’una “sorollamania imposada d’efectes devastadors quan no hi ha projecte cultural i es pretén barrejar l’obra importada a base de postals centenàries amb la perillosa baixada a l’infern del valencià“, amb un “ús lamentable de la seua obra i figura, quan el pintor no marcà una fita intel·lectual ni tampoc política o social en el seu temps“.

  Mazón amb Blanca Pons Sorolla, qui ha impulsat i guiat l’acord