Després de més d’un any de treballs intensius, el Museu de Ciències Naturals de València ha reobert les portes amb una imatge renovada, tant pel que fa als espais com als continguts. El museu, ubicat des de 1999 en el xalet de fusta neocolonial dels Jardins de Vivers, presenta ara una proposta museogràfica més ambiciosa, pensada per a connectar millo amb els grans reptes ambientals del segle XXI i amb el públic més jove. La reforma ha comptat amb una inversió d’1,5 milions d’euros, aportats per l’Ajuntament de València i finançats en part per fons europeus. L’objectiu principal era actualitzar les infraestructures, renovar els discursos expositius i consolidar el paper del museu com a centre de referència per a l’educació ambiental i la divulgació científica en la ciutat. A més, el Museu de Ciències Naturals tindrà un nom nou: El Paleontològic.
Un altre dels canvis més notables és l’aposta per una narrativa més interactiva i immersiva. Les vitrines tradicionals conviuen ara amb recursos audiovisuals, pantalles tàctils i instal·lacions multimèdia que permeten explorar de manera lúdica temes com l’evolució de les espècies, els ecosistemes mediterranis o la petjada ecològica de la nostra vida quotidiana. El museu manté, però, els seus tres grans pilars: la col·lecció de fòssils del paleontòleg valencià Josep Rodrigo Botet —una de les més destacades d’Europa pel que fa a fauna del quaternari sud-americà—, els espais dedicats a la biodiversitat valenciana, i la secció dedicada a la història de la ciència natural a la ciutat, amb especial atenció a figures com Antoni Josep Cavanilles o Francesc Martínez i Martínez, avi de Carmelina Sánchez-Cutillas.
La remodelació ha sigut també una oportunitat per a ampliar el relat del museu amb una mirada més crítica i contextual. Per exemple, la secció paleontològica incorpora ara informació sobre el colonialisme científic i els vincles entre les expedicions naturalistes del segle XIX i les polítiques d’expansió imperial europea. També es posa l’accent en la crisi climàtica com a eix transversal del discurs museogràfic, amb un nou espai dedicat a explicar com el canvi global afecta les espècies, els hàbitats i les dinàmiques urbanes. S’hi poden veure simulacions de l’augment del nivell del mar a l’Albufera, mapes de risc per a la biodiversitat valenciana i testimonis d’experts sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut humana.
La reforma arquitectònica ha millorat la circulació interior, ha fet accessibles tots els espais per a persones amb mobilitat reduïda i ha permés recuperar la llum natural original de l’edifici, amb una nova claraboia que il·lumina la zona central del museu. També s’ha creat una nova sala polivalent per a tallers, presentacions i activitats escolars, i s’ha redissenyat la botiga i l’espai de descans exterior, que convida a connectar la visita amb l’entorn verd dels Jardins de Vivers.
Amb esta nova etapa, el Museu de Ciències Naturals aspira a convertir-se en un espai de trobada entre ciència, societat i medi ambient, on el coneixement no siga només una matèria d’estudi sinó una eina de transformació. L’equip directiu ha anunciat, a més, un programa estable d’activitats per a tots els públics, amb exposicions temporals, conferències, visites guiades i col·laboracions amb institucions científiques i educatives de dins i fora del país. La reobertura arriba en un moment clau, quan la ciència i la conservació ambiental reclamen un paper central en les polítiques públiques i en la consciència col·lectiva. En definitiva, València guanya així un espai renovat per a l’aprenentatge, la reflexió i l’acció.
