El Museu de Belles Arts d’Alacant incorpora ‘Les dotze’, la pintura de realisme social de Cecilio Pla

by | 20/11/2024

Representa un obrer esmorzant amb la dona i el fill
Temps de lectura: 2 minuts

El Museu de Belles Arts d’Alacant ha incorporat a la seua col·lecció del segle XIX l’obra del pintor valencià Cecilio Pla Gallardo (1860-1934), Les dotze, procedent del Museu del Prado, que l’ha cedida. Així, a partir d’ara l’obra es podrà admirar a Alacant en la mostra permanent del MUBAG, com a part del discurs expositiu sobre El segle XIX. La col·lecció a la llum. En concret, Les dotze es pot contemplar ja en el bloc de l’exposició titulat “La pintura, testimoni social”, on s’apleguen altres obres de temàtica social d’artistes com Antonio Fillol Granell, Joaquín Bárbara i Balza, Federico Godoy Castro, Heliodoro Guillén Pedemonti , Vicent Poveda Juan o Luis García Sampedro,.

Cecilio Pla va preferir sempre ressaltar els aspectes més amables i menys crítics de la societat, entroncant el seu realisme social amb el costumisme, i esta obra representa un obrer esmorzant durant el descans de la faena, assentat en terra al al costat de la seua dona, que li ha dut el menjar a l’obra. Sobre unes improvisades estovalles, subjectes amb pedres a les cantonades, poden vore’s les vitualles que va traent la dona de la cistella, mentres a la seua falda dorm plàcidament el seu xicotet fill de pocs mesos, que constituïx un dels fragments més bells del quadre. Estan resguardats a l’ombra del sol de migdia i es poden contemplar al fons diversos materials de construcció. Impregnat pel corrent realista i el dibuix acadèmic, crida l’atenció la qualitat amb què estan representats el menjar, l’olla de fang o la botella de vidre que conté el vi.

Este és el segon llenç de Cecilio Pla que deposita el Museu del Prado en el MUBAG, després de la cessió de Dona en la platja el 2021, una obra d’estil semblant al d’altres pintures coetànies de Sorolla o Pinazo, en què representaven la classe acomodada estiuejant a les costes. Cecilio Pla Gallardo (València, 1860 – Madrid, 1934) va iniciar els seus estudis a l’Escola de Belles de Sant Carles de València i posteriorment es va traslladar a la de Sant Fernando de Madrid, on va ser deixeble del pintor alcoià Emili Sala, mestre de grans figures del segle XIX i principis del XX, com el mateix Sorolla. El 1880 va ampliar la seua formació a l’estranger viatjant a Roma va participar a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on va ser premiat amb terceres medalles el 1884 i el 1887.