El 23 de novembre de 2022 es presentaren els actes commemoratius del centenari de l’Elx CF, que finalitzaren en juny de 2023. En les activitats, que passaren molt desapercebudes en una temporada desastrosa que culminà amb un descens a Segona, es trobà a faltar una presència destacada del primer escut que tingué l’entitat deportiva il·licitana. Este emblema ha sigut dibuixat per algunes fonts sense un element bàsic, la matrona romana que el corona, mentres que altres defenen que l’escut utilitzat pel club en els seus primers temps era el de la ciutat. És per això que he cregut necessari presentar de forma detallada l’escut fundacional de l’Elx FC a partir d’una insígnia original de l’època.
Tres interpretacions diferents de l’escut fundacional de l’Elx © À Punt, La Futbolteca i @Elche_Brand respectivament.
L’emblema, com es pot comprovar en la insígnia, està inspirat en molts aspectes en l’escut heràldic de la ciutat d’Elx, que es reproduïx més avall. La forma dels dos és ovalada. En el centre, dos quarters envoltats per una banda blava (atzur en terminologia heràldica) amb el nom del club en majúscules. En el quarter superior, de color verd (sinople), trobem una fortalesa, una porta de la ciutat emmurallada flanquejada per dos torres. En l’inferior, blanc (argent), un ara romana (representada de manera que s’assembla més a una corona) envoltada per les sigles del nom en llatí de la colònia romana: Colonia Iulia Ilici Augusta. Com a curiositat, apareixen amb l’orde canviat (IACI en comptes de CIIA). Sobre l’escut, una matrona romana sosté una palma d’or cap a la dreta. Davall de la figura, una pilota, element present en bona part dels emblemes dels clubs de futbol.
Escut heràldic de la ciutat d’Elx. © Ajuntament d’Elx.
La insígnia, una autèntica obra d’art, fou realitzada a Saragossa per Faci Hermanos, que també s’encarregà de confeccionar els distintius del primer escut del Club Natació Alacant. Esta empresa artesanal, fundada en 1897 per Pedro Faci Abad i encara en actiu, fabricava medalles, insígnies, objectes de plata, joies i inclús feia treballs de galvanoplàstia.
La presència dels escuts brodats en la roba dels jugadors no era molt comuna en els primers temps del futbol. No obstant això, l’ensenya fundacional de l’Elx apareix en les camisetes d’algunes alineacions de la primera etapa del club, quan els jugadors vestien totalment de blanc. També la trobem en una formació de l’equip il·licità de l’any 1926, quan guanyà el Campionat Valencià del grup B de la primera categoria i ascendí al grup A, el màxim nivell federatiu, després de véncer en una promoció a l’Sport Club Castàlia, equip de la capital de la Plana Alta. Com podem vore en la imatge, l’escut apareixia en les vistoses jaquetes que duien els jugadors. Esta peça de roba era molt valuosa, i per això es continuà utilitzant fins a principis dels anys 30, quan l’emblema ja no estava vigent.
Alineació de l’Elx FC de 1926 © Arxiu de Vicente Mestre.
La vida de l’escut fundacional de l’Elx fou molt efímera. Precisament en 1926 (i no a finals de la dècada dels anys 20 com indiquen altres fonts) fou substituït pel que, amb unes poques variacions, s’utilitza en l’actualitat. Este segon escut de l’Elx apareix per primera volta en una espectacular bandera que es confeccionà de manera artesanal i que estigué present en els actes de celebració pel Campionat Valencià del grup B, aconseguit després de véncer l’Sporting Club del Port de Sagunt. En aquells temps, disposar d’una gran bandera amb l’escut brodat era un símbol de prestigi per a les societats de tota classe (deportives, polítiques, de recreació…), que encara que foren de caràcter civil solien demanar a l’Església la benedicció de l’ensenya. De fet, dins dels actes d’homenatge al club pel campionat, una multitud d’il·licitans acompanyà la bandera a l’església de la Mercé per a que fora beneïda, tal com relata la revista Levante.
La bandera de l’Elx FC amb les dones que la confeccionaren. © Elx CF.
Este nou escut abandona la forma ovalada i, curiosament, elimina el color verd, que, en canvi, apareixerà en una franja horitzontal en les camisetes en la temporada 1926-27, i incorpora el roig i el blau (gules i atzur) de l’emblema municipal. La diferència més significativa del segon escut amb el vigent hui en dia és l’alteració de les sigles FC (de Futbol Club), que ara són CF (Club de Futbol), realitzada a principis dels 40 per imposició del franquisme i que no ha sigut revertida. El canvi fou ordenat per la Comissió Executiva del Comité Olímpic Espanyol i el Consell Nacional de Deports que, reunits en Madrid el 20 de desembre de 1940, acordaren procedir al canvi de denominació de clubs, societats i entitats de tota índole en el nom de les quals figuren paraules estrangeres. Esta decisió, que també afectà els noms en llengües de l’estat diferents del castellà, estigué influïda per l’Orde de 16 de maig de 1940 del Ministeri de la Governació, que prohibia l’ús de vocables genèrics estrangers en les denominacions dels establiments o servicis d’esplai, industrials, mercantils, d’hoteleria, d’alimentació, professions, espectacles i altres similars. Els clubs de futbol no en foren una excepció.
Insígnia original del segon escut de l’Elx FC. © Arxiu de Josep Miquel Garcia.
Una vegada presentat l’autèntic escut fundacional de l’Elx FC només resta que el club i la seua afició l’acullen com el que és, una peça fonamental de la seua memòria històrica, la primera senya d’identitat concebuda pels promotors de l’entitat frangiverda.
Portada: Insígnia original del primer escut de l’Elx FC © Arxiu de Josep Miquel Garcia.
