Una gran actuació pot sostindre una sèrie, i si bé Carmen Machi ens té habituats a moments estel·lars en sèries com La Mesías o Citas Barcelona, on ens oblidem del seu vessant còmic. És cert que actrius com ella, tan marcades per un paper exitós i durador com va ser Aída, solen tindre dificultats per a trobar oportunitats de mostrar altres registres. Ella ho fa, i ho broda en el seu paper d’inspectora d’Hisenda que perseguix el frau econòmic de Celeste (Movistar, 2024), una cantant que hauria d’haver cotitzat a Espanya, suposadament. Per cert, li han donat l’Ondas a la millor comèdia, però si voleu riallades oblideu esta sèrie, que, sense ser cap drama, no busca en cap moment ser una comèdia.
El guió està, òbviament, basat en el cas de Shakira, la qual cosa li aporta versemblança i un punt de morbositat. De fet, parlen fins i tot d’un futbolista com a ex de l’artista protagonista. Des de la introducció es veu que hi ha una gran tasca de direcció per part de Diego San José, ja que amb recursos senzills s’aconseguixen plans de gran potència visual. El personatge és prototípic, cosa que pot molestar els inspectors d’hisenda que no siguen grisos i avorrits, però realment no esperes altra cosa de funcionaris com ells. El gir a l’estil Le fate ignoranti, el paparazzi, el fenomen fan, el gestor… Hi ha coses que estan molt bé, i fan que esta seria siga entretinguda i interessant.
Ara bé, la gran estrella és Machi, que si fora valenciana seria Machí. Desconec si, de fet, els seus avantpassats italians pronunciaven Machi o Machí, però sempre que l’escolte pense en eixa mania castellana de canviar-nos el cognom. El tenista Daniel Gimeno-Traver sentia com sempre li deien Tràver en la televisió pública. A Manolo Sanchis, li van canviar a Madrid el cognom per Sanchís i així es va quedar. I exemples com el de Sergi Llull, Terenci Moix o Joaquim Bosch fan evident eixa mania per assumir la pronúncia castellana en tots els mots del territori de l’Estat.
De fet, em feia gràcia un exemple que li vaig llegir a Álex Grijelmo sobre com s’havia millorat en este sentit amb els anys, i Kirk /Duglas/ s’havia convertit en el pare de Michael /Daglas/. Bé, però si et diuen Baixauli, Puig o Gregori de cognom continues estant fotut. Tant o més que Carmen Machi per a trobar papers on demostrar que és una diva, la Meryl Streep nacional, i que allà on la posen, com en Celeste, puja el nivell i clava el personatge. Val la pena vore la sèrie per ella, per un diàleg perfectament embastat entre la inspectora i la seua filla, i per una escena de karaoke que esdevé totalment icònica.
