El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) estrena este agost la segona edició del cicle CCCCinema d’Estiu ‘Embriagats d’humor. Amèrica i la comèdia’ amb la projecció, de l’1 al 31 d’agost, de 27 pel·lícules de tot el continent americà. Així, totes les nits d’agost (a excepció dels dilluns), a les 22:00 hores, el claustre gòtic del CCCC oferix, de manera gratuïta, un cicle de cinema alternatiu entorn de la comèdia que inclou títols que difícilment es localitzen en les graelles de les televisions i plataformes.
El comissari del cicle, Daniel Gascó, crític de cinema i codirector del videoclub Stromboli, ha indicat que en este “segon viatge al continent d’Amèrica no hem perseguit la imatge bella o espectacular”, sinó que el que es busca és “despullar i humanitzar l’heroi” a través de l’humor. Embriagats d’humor busca també la diversitat presentant una exposició del continent americà amb produccions de Xile, el Brasil, Cuba, l’Argentina, Mèxic, Perú o Canadà, descentralitzant l’hegemonia dels Estats Units, “que ha creat tota una enorme indústria cultivant i dominant com ningú tots els gèneres, inclosa la comèdia”, ha explicat Gascó.
Així, entre els seus 27 títols, el CCCCinema estrena en esta edició diverses pel·lícules inèdites a Espanya, com l’argentina ‘El crítico’ (2013) d’Hernán Guerschuny, que inaugura el cicle; la peruana ‘Solos’ (2015) de Joanna Lombardi; la xilena ‘El salvavidas’ (2011) de Maite Alberdi, o la cubana ‘El súper’ (1979) d’Orlando Jiménez Leal. Una altra de les claus d’este cicle és la recuperació de mirades genuïnes quasi perdudes i les seues múltiples maneres d’observar Nova York, com la d’Amos Kollek, que en ‘Fast food Fast Woman’ (2000) contempla la ciutat com un lloc màgic a on encara poden succeir miracles; o la proposta de Steve Carell en ‘Dan in Real Life’ (2007), una pel·lícula que obri una bretxa d’esperança en forma de magnètic somriure, el que oferix Juliette Binoche.
Per la seua banda, una altra de les cintes inèdites del cicle, ‘Solos’, és un bell film peruà que parla de la vida mentres evidencia que el cinema ja és una quimera. Entre la trentena de propostes destaquen també ‘The More the Merrier’ (‘El amor llamó dos veces’, 1943), en la qual George Stevens va desplegar, en lloc d’un film patriòtic, una comèdia que va suposar un parèntesi de felicitat contagiosa ordit en plena Segona Guerra Mundial. Seguint eixa línia clàssica, el CCCC ha reservat cinc títols imprescindibles per a acomiadar cada setmana, com ara ‘Nobleza obliga’ (1935), de Leo MacCarey, en què un lord anglés es juga el seu majordom en una partida de pòquer i este ha de partir a Amèrica a servir en una llar del nou món.
La pel·lícula que clausurarà enguany el cicle, ‘Hit Man. Asesino por casualidad’ (2023), està dirigida per Richard Linklater, un cineasta que col·labora activament amb els seus actors en el guió, en la qual, a través de les paraules del seu protagonista, Gary, es llança una pregunta als espectadors: “A què es referia Nietzsche quan va dir que ‘El secret per a cultivar una existència més plena i gojosa consistix a viure perillosament?’”.
