L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat el programa d’activitats previstes per la Comissió de l’Escriptora de l’Any 2025, que enguany es dedica a l’escriptora Maria Beneyto. L’homenatge a la seua trajectòria literària forma part del programa de recuperació i reivindicació d’autores valencianes del període de postguerra que la institució ha portat avant des de fa un temps amb els anys dedicats a Carmelina Sánchez-Cutillas (2020-21) i Maria Ibars (2024).
La Comissió, formada pels acadèmics Carme Manuel (presidenta), Josep Palomero (secretari), Ramon Ferrer, Àngels Gregori i Vicenta Tasa, ha dissenyat un programa d’activitats amb vocació d’acostar a la ciutadania “la vida ferida de lletra” de l’obra poètica i narrativa d’una de les escriptores valencianes més importants. “Volem destacar, principalment, la seua ferma decisió de triar el valencià com a llengua literària i opció de resistència en uns temps hostils. Com li va escriure a Joan Fuster l’any 1951: ‘Per a mi, castellanoparlant, escriure en valencià és un acte d’amor a la terra’”, ha indicat Carme Manuel.
L’exposició itinerant ‘Maria Beneyto: vida ferida de lletra’ és la primera de les propostes del programa que es posarà en marxa. La seua inauguració està prevista per al 20 de febrer en la Biblioteca-Hemeroteca Tres Forques de València, on es troba depositat el Fons Maria Beneyto. La mostra podrà vore’s en totes les biblioteques municipals de la capital i, com en anys anteriors, rodarà per tota la geografia calenciana. L’exposició, formada per dotze panells que repassen la vida i la trajectòria literària de l’Escriptora de l’Any 2025, amb textos del professor Josep Ballester i disseny de l’estudi GimenoGràfic.
D’altra banda, l’exhaustiu treball d’investigació i d’organització de l’Any Maria Beneyto ha permés la troballa de material inèdit, entre el qual hi ha la novel·la escrita en valencià Al límit de l’absurd, que serà publicada en la col·lecció Textos Valencians de l’AVL. Així mateix, es coeditarà, juntament amb la Institució Alfons el Magnànim, la Poesia completa en valencià. També es traduirà al valencià la novel·la El río viene crecido, de 1959, en coedició amb El Magnànim i Llibres de la Drassana. A més, es farà una edició no venal de La dona forta (1967), amb la participació de l’editorial Bromera. Així mateix, es publicarà un recull de cinquanta poemes en valencià de Beneyto traduïts a l’anglés per Paul S. Derrick.
També s’ha programat una jornada didàctica destinada als docents. Amb el títol ‘Maria Beneyto: llegir els silencis compactes’, esta activitat tindrà lloc el 10 d’abril en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Hi intervindran Josep Ballester, Maria Lacueva, Rosa Roig, Cristina Escrivà, Alexandre Bataller, Carles Laínez, Alfons Pérez, Raquel Ricart i Rafa Lahuerta. L’objectiu de la jornada és descobrir al professorat, i també al públic en general, les claus per a interpretar la poesia i la narrativa de l’autora per a poder transmetre-la als estudiants amb tota la seua riquesa.
A més, la institució publicarà la guia didàctica Vida ferida de lletra, elaborada per la professora Mireia Ferrando, que conté material per als docents de l’ESO i el Batxillerat. Les propostes seguixen una seqüència pedagògica pensada per a introduir gradualment l’alumnat en el context de la postguerra, acostar-lo a la figura de Maria Beneyto i, finalment, posar el focus en la seua literatura.
Alhora, l’escriptora Raquel Ricart i el dibuixant Dani Olmo han preparat el còmic Maria Beneyto: passió per l’escriptura, que passarà a formar part de la col·lecció Gràfica de Publicacions de l’AVL. Igualment, l’Acadèmia també ha programat activitats amb les quals el públic podrà gaudir de la lírica de l’escriptora valenciana, com un recital en l’Aula de Poesia de la Universitat de València amb la rapsoda Elsa Moreno i el grup Las Sin Rostro, i, en col·laboració amb la plataforma Poètica 2.0, s’ha programat per a la tardor un recital poètic amb actors valencians en el Teatre Micalet.
Així mateix, es gravarà el documental Irreductible, amb guió de la professora Maria Lacueva, escrit a partir d’una entrevista amb l’escriptora de l’any 2007. A més, l’alumnat del Grau de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació crearà un curtmetratge, a patir d’un altre text inèdit trobat per la Comissió Maria Beneyto: La llosa. Es tracta d’una peça breu redactada cinematogràficament per l’escriptora. L’Orquestra de València afegirà una altra estrena, la d’una partitura que musica versos de Beneyto, una obra inèdita de Salvador Navarro que la Comissió ha trobat en l’Arxiu Històric Municipal de València.
D’una altra banda, l’Acadèmia se sumarà als actes d’homenatge previstos per altres institucions que també recorden el 2025 la figura i l’obra de Maria Beneyto. En este sentit, la institució participarà en el projecte Rutes Literàries de l’Ajuntament de València, amb un recorregut dissenyat per Àlex Bataller. A més, l’AVL col·laborarà en l’exposició La dona forta, que acollirà el MuVIM, i en la mostra Maria Beneyto: cresol d’escriptura femenina i feminista, que s’exhibirà en el Centre Cultural La Nau. Així mateix, la programació inclou activitats a Oliva, on Helena Malonda dissertarà sobre ‘Les arrels paternes de Maria Beneyto’; Alcoi, que acollirà la xarrada de Manel Rodríguez Castelló ‘Maria Beneyto, Joan Valls i Alcoi’, i Sueca, que cedix l’Espai Joan Fuster per a mostrar l’epistolari de l’escriptora.
També cal destacar la proposta ‘El conte del mes: dotze escriptores valencianes reescriuen els relats de Maria Beneyto’. En 1966 l’escriptora va publicar el recull de contes La gent que viu al món. Seixanta anys després, les autores Mercè Climent, Elvira Cambrils, Anna Moner, Raquel Ricart, Teresa Broseta, Lliris Picó, M. Jesús Bolta, Pepa Guardiola, Núria Cadenes, M. Carmen Lorente, Isabel Canet i Esperança Camps oferixen noves versions d’estos contes, que es publicaran cada mes en el web de l’AVL.
Finalment, en la seua intervenció, Carme Manuel ha agraït l’ajuda de Rosa M. Rodríguez Magda, una de les principals estudioses de l’escriptora, i de les tècniques Belén Gisbert, Núria Cotolí i Isabel Guardiola de l’Hemeroteca Històrica Municipal de València. A més, ha valorat l’interés i l’esforç de la família de Maria Beneyto des del primer dia en què se’ls va demanar la col·laboració. Manuel ha llegit unes paraules de M. del Rosario Beneyto i José Enrique Beneyto, nebots de l’escriptora: “La nostra tia era una gran dona que plasmava les seues inquietuds personals i socials en la seua obra. Tenim la certesa que continuarà tenint projecció en les noves generacions, i que la celebració de l’Any Maria Beneyto per part de l’Acadèmia hi contribuirà indubtablement“.
Mara Calabuig, Maria Beneyto i María Ángeles Arazo
