L’Ajuntament de Morella ha iniciat els tràmits per a restaurar el seu aqüeducte del segle XIV. El projecte impulsat pel consistori pretén recuperar tot el monument, que compta amb molts trams en mal estat on s’han produït despreniments de les pedres que el formen. Es desenvoluparà per trams en diferents actuacions i la primera serà en el tram aeri de Santa Llúcia més pròxim al poble. Així, esta primera obra tractarà de retornar parets caigudes i impermeabilitzar els coronaments del monument per a impedir que continuen caent. L’Ajuntament ha aconseguit ja els diferents permisos de la Conselleria de Cultura per a eixa fase, que es finançarà amb una subvenció de Presidència de la Generalitat Valenciana de 53.572,83 euros.
A més, des del consistori morellà s’estudien altres ajudes que permeten continuar amb el projecte total i, a poc a poc, recuperar el monument que va des de la font de Vinatxos fins a Morella. També es pretén millorar els voltants de l’aqüeducte i, per exemple, canviar l’aparcament enfront del monument de Santa Llúcia. L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “l’aqüeducte de Morella és un monument molt oblidat i compta amb molts trams en mal estat que és necessari recuperar com una part molt important del patrimoni del poble. És una infraestructura que va donar de beure a la ciutat durant més de sis segles i ja toca cuidar-lo i valorar-lo. Ja va ser una vergonya que entorn de mig quilòmetre del monument es destruïra fa trenta anys amb motiu de la construcció de la N-232 en el tram superior de la Pedrera, i ningú va fer res per impedir eixa barbaritat”.
L’aqüeducte de Morella és un monument d’estil gòtic que va començar a construir-se en el segle XIV i va finalitzar en el XV, encara que ha tingut reformes estructurals en les següents centúries. La infraestructura hidràulica servia per a proveir a Morella d’aigua des de la font de Vinatxos i compta amb diferents trams soterrats en túnels, així com dos aeris. Un d’ells, el de la Pedrera, té 120 metres de llarg i més de 10 d’altura formats per arcs de diferents estils des dels gòtics fins als de mig punt, i l’altre, a Santa Llúcia, comptava amb 300 metres de llarg dels quals actualment queden la mitat.
