En l’assaig Paisatge, territori i societat civil (Tres i Quatre, 2010) el catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona Joan Nogué explica tot un seguit de termes que són cabdals a l’hora d’entendre com la construcció descontrolada i el turisme canvien el paisatge.

El primer fa referència al concepte lloc. Per a ell, el lloc no fa només referència a unes coordenades establides en un mapa, sinó que representa punts concrets que tenen una càrrega sentimental per a les persones. Per exemple: eixa terrassa d’ahí no és una terrassa, és el lloc on vam anar a fer-nos una cervesa per primera volta tots junts. O eixe cantó d’ahí no és un cantó qualsevol, sinó que és el lloc on em van pegar la primera besada.

El segon terme del qual parla és del sentit del lloc, que fa referència a allò que fa únic un lloc, principalment a nivell paisatgístic: què diferencia Requena de Benicarló? O Elx de Morella? Este concepte agafa més força en un segle XXI en el qual l’espai i el temps queden molt més difusos: en l’actualitat ens podem plantar en Atenes en tres hores des de l’aeroport de València, quan fa cent anys per a anar d’Oriola a Torrevella a comprar sal tardaven un dia sencer en carro.

El darrer terme és el de conflicte dels límits. És a dir, cada vegada està menys definit on acaba una ciutat i on comencen les àrees rurals, alhora que naixen espais on es barregen els dos elements: allò urbà però a la vegada rural. És una cosa que es pot vore de manera molt clara als pobles de l’Horta de València on el creixement dels nuclis urbans fa que s’acaben connectant els uns als altres, moltes vegades, per zones de polígons industrials.

Nogué explica que esta pèrdua dels llocs i del sentit dels llocs acaba provocant un conflicte d’identitat en les persones perquè ja no reconeixen l’espai on van nàixer i van créixer. Un conflicte que acaba provocant pèrdua d’arrels i identificació amb un lloc, frustració i ràbia, perquè t’adones que t’estan imposant decisions que no han sigut triades per tu i un sentiment de ser expulsat del paisatge que t’estimes.

Unes decisions que, des de certs discursos polítics, s’han venut al nostre territori com a progrés, quan el progrés realment hauria d’implicar un benefici per a totes les persones que habiten un lloc i no només per a uns pocs que, literalment, fan negoci d’explotar els nostres paisatges i els llocs on tenim records.