D’infàncies tràgiques, n’hi han de moltes maneres, però nàixer en el terra d’una caravana del ventre d’una mare fadrina adolescent és dels inicis menys prometedors que se m’ocorren. Este és el punt de partida de la història de Demon Copperhead (Navona, 2023), el malnom d’un antiheroi de tints dickensians amb què la seua autora, la novel·lista i poeta nord-americana Barbara Kingsolver, va guanyar el Pulitzer de Ficció 2023.
Com si es tractara de la vida desgraciada d’un infant orfe del segle XIX, el pobre Damon Fields encadena calamitats explicades en primera persona, amb personatges inoblidables i una narració minuciosa i brillant que oscil·la entre la tragèdia i la comèdia, sense afegir-li més drama del necessari, en una classe de resignació de l’anar fent i anar passant i què hi farem, això és el que ens ha tocat. Però més enllà del que li toca inexorablement pel fat i pel destí, el lliure albir, segurament condicionat, és l’altre element clau en la desgràcia de Damon. Perquè quan les coses per fi li podrien anar bé, són les seues decisions les que ho tornen a tòrcer tot. I qui podria acusar de males tries algú a qui tot li ha anat a la contra des del dia que va nàixer?
Demon Copperhead s’ubica al sud dels Estats Units d’Amèrica, en un empobrit comtat del sud dels Apalatxes on les expectatives d’un futur millor són simplement inexistents. En la societat nord-americana que narra la novel·la trobem pobresa estructural, abandonament institucional, crisi de valors i, per si tot això fora poc, la crisi dels opioides com a teló de fons d’unes existències abocades al patiment. Però ai, l’esperança, que s’entesta a traure el cap sempre, fins i tot en les pitjors situacions, també irromp en esta narració que podria ser una catàstrofe i en canvi té tanta llum al final com l’arribada a la platja de qui mai ha vist la mar.
Barbara Kingsolver, originària de Kentucky, es va inspirar en les novel·les de Dickens per a crear esta odissea contemporània, on no només el títol remet a David Copperfield, sinó que molts dels personatges són també anàlegs. L’autora ho va fer amb una intenció de denúncia social sobre les condicions de l’Amèrica rural, en una classe d’activisme literari que l’autor britànic compartia i que l’escriptora ha exercit de manera transversal en tota la seua obra, amb diferents temàtiques. Però si una cosa ens deixa clara des de la ficció Demon Copperhead és, encara que ens parega mentira, que les realitats calamitoses de l’Anglaterra victoriana estan de plena actualitat en la terra d’unes presumptes oportunitats que ja fa molt que han deixat de ser-ho ni de semblar-ho.
