L’aigua del riu Palància s’empra per a la irrigació de cultius des d’època andalusina mitjançant la Séquia Major de Sagunt. Esta canalització és esmentada en l’únic document valencià conegut anterior a la conquesta cristiana de Jaume I: un acord amistós entre les alqueries andalusines de Turrus i Qarsh en àrab i de l’any 1222, segons el dret islàmic, que pretenia acabar amb la disputa que existia entre elles sobre la manera en què havien de repartir-se l’aigua de reg.

El document ha propiciat l’elaboració d’un article acadèmic en la revista Historia Agraria  fet pels investigadors de la Universitat de València Josep Torró i Alexandre Mateu, amb la col·laboració de Bilal Sarr, de la Universitat de Granada, a partir dels principis de l’arqueologia hidràulica que ha permés localitzar l’horta de Qarsh i les estructures que componien el sistema i, amb això, entendre com funcionava la divisió de les aigües i l’aplicació dels drets d’ús de les comunitats de regants. Així, s’ha pogut concloure que Qarsh no va ser una alqueria constructora de la séquia, sinó que es va afegir al seu regadiu de manera tardana, fet que va repercutir en els seus drets, constituïts solament per aigües excedentàries.

A banda de l’article en obert, “Una disputa por agua de riego en el Sarq al-Andalus: las alquerías de Turrus y Qars (Sagunto)”, també podeu escoltar el pòdcast presentat per Elena Catalán que la mateixa revista ha preparat: