La literatura gòtica, amb la seua barreja de misteri, bellesa i inquietud, rep una nova embranzida en valencià gràcies a la iniciativa de l’enigmàtic Ausiàs Tsel. L’escriptor i traductor, que signa amb pseudònim, diu que escriu “amb sang seca” i manté una presència activa en internet amb relats foscos i reflexions literàries, ha publicat en línia la primera traducció al valencià del conte Ben mudats de marbre (Man-Size in Marble, 1893) de l’autora britànica Edith Nesbit, un relat que, més de 130 anys després de la seua creació, continua fascinant i gelant la sang dels lectors.
El text es pot llegir gratuïtament a través de la seua plataforma digital, amb la voluntat de posar a l’abast de tot el món un clàssic del gènere, mai abans disponible en valencià/català. Es tracta d’una peça breu però intensa, considerada una de les històries de fantasmes més refinades i inquietants de l’època victoriana, que narra la història d’una jove parella instal·lada en una casa de camp anglesa, envoltada de paisatges idíl·lics i d’esglésies medievals on reposen antics guerrers petrificats. La tranquil·litat inicial prompte es veu amenaçada per una superstició local: la vella llegenda segons la qual, cada cert temps, les estàtues de marbre s’alcen de les tombes per a complir un destí fatal. Amb una economia narrativa impecable, Nesbit juga amb el contrast entre la llum amable de la vida rural i les ombres llargues de la mort i allò desconegut, avançant la trama cap a un desenllaç que colpix per la seua fredor inexorable.
Per al gran públic Edith Nesbit (1858-1924) és recordada sobretot com a pionera de la literatura infantil moderna, amb títols com Els xiquets de les vies del tren o Cinc xiquets i allò. Però la seua obra per a adults, especialment els relats sobrenaturals, ocupa un lloc destacat dins de la narrativa breu anglesa de finals del segle XIX. Lluny de l’ostentació gòtica de certs autors victorians, Nesbit opta per una subtilesa que deixa espai a la imaginació i al desconfort, un estil refinat que ha inspirat abundants autors posteriors i continua sent objecte d’estudi.
La traducció d’Ausiàs Tsel respon tant a una passió personal pel gènere com a un compromís amb la difusió de la literatura universal en valencià. L’autor, que gasta este nom literari com a identitat creativa, es definix en les seues plataformes com un narrador de “thrillers místics” i cultiva un univers narratiu que oscil·la entre el gòtic, l’horror i la fantasia fosca. En paraules seues, la decisió d’abordar Ben mudats de marbre es deu al fet que és “una història breu però d’una eficàcia magistral, que es mereixia tindre veu pròpia en la nostra llengua”. El procés, segons explica, ha consistit a captar no sols el sentit literal, sinó també l’atmosfera i el ritme que Nesbit imprimix a cada frase, conservant la cadència victoriana i l’equilibri entre elegància i tensió dramàtica, i adaptant amb cura les referències culturals per a facilitar-ne la lectura sense trair el text original.
El resultat és una versió que arriba al lector de manera immediata gràcies a la publicació en línia i en accés obert. Tsel defensa esta aposta com una manera de trencar barreres i acostar la literatura universal al major nombre de persones possible, destacant la importància de continuar ampliant el corpus de clàssics universals disponibles en valencià. “La nostra llengua té capacitat per expressar qualsevol registre i qualsevol univers literari —assenyala—. Traduint històries com esta, no sols preservem un patrimoni cultural, sinó que també el fem créixer”.
Ausiàs Tsel, que manté un diàleg amb els lectors a través de xarxes socials i la seua pàgina web, entén la narrativa breu com una forma ideal per a experimentar, seduir i deixar petjada sense necessitat de grans extensions. La seua trajectòria, encara emergent, combina traduccions i creacions originals, sempre amb un marcat gust per l’estètica fosca i les atmosferes inquietants. Amb Ben mudats de marbre suma al seu catàleg una peça que a més de satisfer els amants del gènere fantàstic i gòtic, oferix una nova porta d’entrada al món literari d’Edith Nesbit més enllà de la seua faceta infantil.
Edith Nesbit escrivint en l’any 1903
