La Gran Fira de València o Fira de Juliol de València s’organitza a la capital valenciana des de l’any 1871 com una manera de celebrar l’estiu a la ciutat i des de ben prompte, en les seues primeres edicions, va acollir grans esdeveniments socioculturals, com la creació en 1878 de Lo Rat Penat, Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, la primera entitat de caràcter valencianista, impulsada pel republicà Constantí Llombart, o una gran cavalcada històrica el 28 de juliol de 1886, hui fa exactament 138 anys, que recreava l’entrada en la ciutat de València del rei Jaume I d’Aragó el 9 d’octubre de 1238.
Segons deia la premsa del moment, “el Ayuntamiento de Valencia dispuso por voto unánime que el principal festejo fuese ‘una manifestación histórica en forma de cabalgata que representase el hecho memorable de la gloriosa conquista de Valencia y entrada triunfal del rey D. Jaime I de Aragón en la ciudad’ el 9 de Octubre de 1238, concurriendo a la manifestación todas las fuerzas vivas de la actual sociedad valenciana, los gremios, las asociaciones, el mismo Ayuntamiento y la veneranda ‘Señera’, antigua enseña de guerra y hoy bandera de paz y de progreso, que sintetiza las glorias de la insigne ciudad“.
I a les redaccions madrilenyes es deia, alhora, que: “Desde las fiestas memorables del centenario del Calderón de la Barca en Madrid, no se había presenciado en España cabalgata tan magnífica como la que ayer se verificó en Valencia. Representaba la cabalgata la entrada trinufal del rey Don Jaime en Valencia, y se organizó en el Jardín del Real. En aquel punto estaba el Rey Conquistador, en efecto, cuando en la torre de Alibufat se enarboló el pendón que indicaba la rendición de la plaza, pendón que se conserva en el Archivo Municipal. La torre ha sido figurada por una de madera, que se ha construido en la plaza de Trinitarios, punto donde estaba situada“.
A continuació s’explicava que la cavalcada del rei Jaume I va avançar per la vesprada des del passeig de l’Albereda fins als Jardins del Real i a través del pont de la Trinitat fins a arribar a la mateixa torre simulada del Temple, on es va trobar amb un seguici de l’emir musulmà de la ciutat, qui li va entregar les claus de la ciutat. “Entonces ha comenzado el desfile de las tropas por delante del rey, saludándole con el grito de ‘Via fora!’“, tornant cap a l’Albereda, segons diuen les mateixes cròniques. Hi anaven l’emir i els seus genets i combatents andalusins, cinc trompetes cristians, quaranta almogàvers, quaranta foners balears, cinc mainades nobiliàries completes, el seguici del rei, el rei (abillat a la manera de l’estàtua que havia de col·locar-se en el Parterre), quatre bisbes, dos frares, vint-i-cinc cavallers, patges, trenta escuders, un carro de quatre bous tirant d’una torre d’assalt, un ariet i, finalment, un Cardona al front de vint llancers i dos patges.
Darrere, anaven els gremis amb les banderes, els macers de l’Ajuntament, un carruatge amb l’alcalde i el secretari municipal duent la Reial Senyera -custodiada per dotze algutzirs-, una comissió de l’Ajuntament, els carruatges del Marqués de Dosaigües, el Comte de Parcent i el Marqués de Boïl, la roca València del Corpus, etc. “El programa se cumplió exactamente, presenciando un público inmenso en todas las calles de la carrera el paso de la brillante cabalgata desde el Jardín del Real hasta el paseo de la Alameda, donde se dio por terminado el acto y quedó disuelta la comitiva a las ocho de la noche“, concloïa un altre article de premsa, que feia un apunt final sobre la Reial Senyera: “Se lleva procesionalmente en las grandes solemnidades cívicas, sacándola del edificio municipal por un balcón, no por la puerta, sin duda por rendir mayor homenaje de respeto a la gloriosa enseña; es saludadad por las músicas con la Marcha Real y con los vítores de los valencianos, que exclaman al verla, como los antiguos paladines de la Reconquista: ‘¡Via fora!’“.