La Catedral de València va començar a construir-se l’any 1262 en estil gòtic i després d’un devastador incendi en la Capella Major en 1469 es va perdre tota la decoració de l’absis i les pintures murals de la volta. Després de diferents intents de restauració, no seria fins a la intervenció de l’arquebisbe Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, quan es van presentar diferents candidats, entre els quals seran finalment triats Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio. En el contracte, els artistes es comprometien a pintar al fresc un àngel en cadascun dels entrepans de les mènsules de la volta gòtica del presbiteri. El temps per a acabar l’obra eren sis anys.
Més avant, en el segle XVII, les pintures de l’absis van desaparéixer amb la col·locació de marbres i adorns barrocs, però els àngels de la volta van ser ocultats per una nova cúpula que arrancava uns 80 centímetres per davall de l’anterior del segle XIII. En el 2004 arran de la restauració de la cúpula barroca van reaparéixer els primers dels deu grans àngels en un magnífic estat de conservació. Estudiosos en la matèria assenyalen que els àngels músics que hui veiem són només una xicoteta porció dels frescos renaixentistes que decoren tots els murs de la Capella Major i que continuen amagats darrere de l’obra barroca del segle XVII.
Ara Eva Ruano Corral ha novel·lat el procés d’elaboració dels frescos en el seu llibre Arcís (1469) (Samaruc, 2023), que presenta este dimecres 24 d’abril a les 18:00 hores en la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
