L’editorial Bromera ha publicat una nova edició d’Els treballs perduts, una de les obres més destacades de l’escriptor valencià Joan Francesc Mira, publicada originàriament per Tres i Quatre el 1989. La crítica va elogiar l’obra i la va considerar un dels pilars de la narrativa contemporània en la nostra llengua, però actualment no es podia trobar en les llibreries. Els treballs perduts va ser, a més, la primera anella d’una trilogia sobre la complexitat del ser humà a la ciutat de València, que va continuar amb Purgatori (2003) i El professor d’història (2008). Les tres tenen en comú tres referents: se situen al cap i casal, s’inspiren en un mite universal i tenen un dens substrat filosòfic. En el cas d’Els treballs perduts, situada a la València intramurs, el mite és Hèrcules, i el substrat filosòfic, el paganisme hel·lènic.
En concret, la història té de protagonista a Jesús Oliver, un bibliotecari de 40 anys que hereta un palau del seu avi, acabat de morir, en la plaça del Correu Vell. Abandona sa casa, la seua faena i la seua dona amb una obsessió: construir una magna biblioteca de 144.000 volums que abrace tot el coneixement humà. Però en la seua lluita per fer realitat este somni, s’enfronta a la seua família, que el considera un boig i vol vendre l’edifici a uns especuladors immobiliaris. Així, Els treballs perduts ens transporta a la València dels anys 80, amb una peculiar recerca dels llibres que haurien de formar part d’una biblioteca ideal, una busca inspirada en els dotze treballs d’Hèrcules, que esdevé un viatge introspectiu i filosòfic.
Segons apunta l’autor, “Jesús Oliver és un heroi frustrat, ja que en lloc de ser poderós, altiu i dominant, és una víctima, és un heroi fracassat, no és un heroi que aconseguix les coses, sinó a qui li cau tot damunt i es troba problemes que és incapaç de resoldre“. Cadascun dels seus treballs està localitzat en un barri o en un espai definit de la ciutat, i cadascun d’ells té també unes escenes que són més o menys emblemàtiques de l’esmentat mite grec. En definitiva, amb un estil ric i ple de referències culturals, Mira oferix una exploració del destí, la memòria i el sentit de l’existència, amb un teló de fons que combina els racons més típics i oblidats de la capital del Túria. No debades, l’impacte d’Els treballs perduts transcendix l’àmbit estrictament literari, ja que l’obra planteja una reflexió sobre la condició humana, les arrels culturals i el sentit del temps, que la fa especialment rellevant en el context actual.
Joan Francesc Mira (València, 1939), que acaba de complir 85 anys, és un dels autors més prolífics i reconeguts de la literatura i la cultura valenciana, a més d’un destacat antropòleg i traductor. Entre les seues obres més conegudes es troben les novel·les El desig dels dies (1981) i Borja Papa (1996), les seues traduccions de la Divina Comèdia (2009) i Els Evangelis (2011) o els seus treballs de divulgació històrica sobre Els Borja. Família i mite (2000), Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador (2002), La prodigiosa història de Blasco Ibáñez (2004), Almansa 1707. Després de la batalla (2007) i Vida i final dels moriscos valencians (2009). Amb Els treballs perduts, Mira va consolidar la seua posició com un dels grans narradors contemporanis i, en declaracions recents, ha expressat la seua satisfacció per esta reedició, que permetrà que nous lectors descobrisquen l’obra: “És una part molt important del meu recorregut com a escriptor, i és emocionant comprovar que continua viva, despertant interés i emocions tants anys després“. Ací podeu llegir l’inici de l’obra.
.
