Museus d’arreu del món, com el Philadelphia Museum of Art, el Victoria and Albert Museum de Londres, l’Ashmolean Museum d’Oxford, la Hispanic Society of America de Nova York, i també de l’Estat, com la Casa Museu Santacana de Martorell, el Museo Lázaro Galdiano i l’Instituto Valencia de Don Juan de Madrid o el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de València, conserven entre els seus fons uns alfardons -un tipus especial de conjunt de taulells que formen octògons mitjançant quatre peces o rajoles de punta hexagonals i una peça quadrada al centre, l’anomenat alfardó d’enmig– atribuïts tradicionalment a la cel·la on dormia Sant Vicent Ferrer en el Convent de Sant Domingo de València, que va ser reformada i desmantellada a mitjan segle XIX -i la seua taulelleria finalment venuda a col·leccionistes- segons la bibliografia més antiga sobre la qüestió, la de Josep Font (Rajolas catalanas y valencianas, 1905), Francesc Santacana (Catàlec illustrat del Museu Santacana de Martorell, 1909) i Manuel González Martí (Ceràmica del Levante español, 1952). Alternativament, esta taulelleria s’ha atribuït a un altre espai del mateix convent: la capella dedicada a la figura de Sant Vicent en l’església dominica.
A l’esquerra, els alfardons de la cel·la de Sant Vicent Ferrer conservats en el Philadelphia Museum of Art. A la dreta, un paviment d’alfardons de la mateixa època, de mitjan segle XV, procedent d’un palau toscà.
Segons les fonts indicades, la cel·la del dominic Vicent Ferrer hauria estat transformada en un lloc de devoció entorn del moment de la seua canonització en 1455 i bellament ornada amb una taulelleria que repetix el mateix lema en cada conjunt octogonal: Bon regiment ap delligencia e ab saviesa e ap sana pensa. Ara, com exposava la Colección Mariano Moret en xarxes, una altra de les institucions que conserva part del paviment i que també l’atribuïx a la cel·la del sant, la Sam Fogg Gallery de Londres, té a la venda quatre d’estes rajoles de punta -sense l’alfardó d’enmig-, que, segons fonts col·leccionistes, ha taxat en uns 14.000 euros (en el 2008 la galeria Christie’s va subhastar un únic taulell, que arribà llavors als 10.000 euros).
Cal indicar, en tot cas, que recentment, en l’any 2023, el doctor en Història Medieval de la Universitat de València Óscar Calvé va publicar un article en la revista acadèmica Tirant (Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries), titulat “¿Los azulejos hablan? «Bon regiment ap delligencia e ab saviesa e ap sana pensa» y su procedencia de la celda de San Vicente Ferrer”, en què qüestionava seriosament la procedència atribuïda al Convent de Sant Domingo de València i la cel·la de Sant Vicent Ferrer (o, en el seu defecte la capella, de Sant Vicent de l’església dominica). Ho fa no només pel lema (Bon regiment ap delligencia e ab saviesa e ap sana pensa), que és més adient a un espai de poder governatiu que no a un ambient devocional, sinó sobretot perquè les descripcions i coneixements històrics que es tenen sobre la cel·la expliquen que no va ser pavimentada amb ceràmica fins al segle XVII i, pel que fa a la capella, esta va ser completament reformada en la dècada de 1770 i el seu paviment substituït per marbre, amb la qual cosa els taulells haurien d’haver passat al mercat col·leccionista ja en aquella època, cosa de la qual no es té cap constància.
Siga quina siga la seua procedència real (evidentment d’algun lloc extraordinàriament noble o important), els alfardons continuen sent atribuïts a la cel·la o capella de Sant Vicent Ferrer del Convent de Sant Domingo de València i els de la Sam Fogg Gallery seguixen de moment a la venda, sense comprador privat ni públic que els haja adquirit.
