La Copa del 37… en vídeo!

by | 10/07/2024

La Filmoteca de Catalunya conserva una troballa històrica: les imatges de la final de la Copa de l'Espanya Lliure que conquistà el Llevant FC
Temps de lectura: 4 minuts

En les últimes hores hem assistit, atònits, a un dels majors descobriments relacionats amb el futbol valencià de l’últim quart de segle: la difusió pública, per primera volta des de la seua emissió fa vora noranta anys, d’unes imatges cinematogràfiques de la final de la Copa de l’Espanya Lliure, que disputaren el Llevant FC i el València FC en l’estadi barceloní de Sarrià el 18 de juliol de 1937. El partit, com és sabut, va ser guanyat per l’equip cabanyaler per 1-0 als seus rivals capitalins, victòria que comportà que el Llevant s’adjudicara l’últim torneig disputat per clubs valencians i catalans durant la Guerra Civil en la zona republicana. Un campionat d’alt valor simbòlic que fou reconegut oficialment per la RFEF el passat 25 de març de 2023, després d’anys de reivindicació per part del llevantinisme.

El mèrit en el descobriment de les imatges correspon al divulgador sevillà José Luis Garrido Peña (@SluisspencerS). La troballa és la primera mostra audiovisual del futbol valencià durant la Guerra Civil, i un dels vídeos més antics de pràctica balompèdica d’un equip valentí que es conserven (juntament amb les imatges del FC BarcelonaValència FC de la fase intermèdia del Campionat d’Espanya de 1927).

El segment divulgat, de 55 segons de durada, s’inclou en una de les edicions del Noticiari Nacional Espanya al Dia, un documental elaborat per Laya Films de Barcelona i Film Popular de València amb evidents propòsits propagandistes i depositat en el Fons Laya Films de la Filmoteca de Catalunya. El vídeo, filmat en blanc i negre i narrat i retolat en català, té una durada total de 13 minuts i 54 segons, fou produït en juliol de 1937 i presenta diversos arguments alternatius a la final copera: una trobada entre periodistes i el comissari català de Propaganda, Jaume Miravitlles; unes imatges de la representació d’Antígona en el Teatre Grec de Barcelona; un viatge del president de la Generalitat, Lluís Companys, a Aragó; una visió de Brunete després de la batalla lliurada en esta vila; un acte polític celebrat a Madrid amb presència de Rafael Alberti; una visita oficial del lehendakari José Antonio Aguirre a Catalunya i, per últim, un bombardeig naval a Barcelona.

Centrant-nos en el contingut futbolístic cal reparar, en primer lloc, en la significativa llegenda que precedix les imatges, que anuncia la disputa, a Barcelona, del “partit de foot-ball per a la copa ESPANYA”. Este rètol es troba en consonància amb les informacions aparegudes en la premsa esportiva del dia 18 de juliol de 1937 (singularment en el diari El Mundo Deportivo) que identifiquen la final en disputa amb el tradicional campionat d’Espanya, com s’ha argumentat de forma reiterada.

A continuació, el vídeo mostra una imponent panoràmica d’una de les graderies longitudinals de Sarrià, repleta de públic, per a passar a un plànol curt de la tribuna coberta on es distingix el secretari general del València FC, Luis Colina, acompanyat d’una dona.

Seguixen dos tràvelings de les alineacions inicials dels equips: pel Llevant (amb camisa blanc-i-blava, pantalons blaus) formen, de dreta a esquerra i drets, José Rubio (amb cinta en els cabells), José Valero, Ernesto Calpe, Manuel García Fraisón, Gaspar Rubio (amb cinta al cap i pelat), Manuel Olivares, Andrés Calero i Paco Puig, Puig II. Agenollats trobem, també de dreta a esquerra, a Vicent Martínez Català, José García-Nieto i Agustí Santateresa Dolz.

Per part del València, vestit amb samarra roja i pantaló negre, podem distingir, drets i d’esquerra a dreta, José María Maguregui Arín, Inocencio Bertolí, José Richart, Carlos Iturraspe, Amadeo Ibáñez, José Vilanova, Manuel Alepuz i Juan Ramón Santiago. En la línia inferior les imatges mostren a Antonio Rodríguez Antolín –qui porta una pilota en les mans–, Severiano Goiburu i Jaime Doménech. Estes imatges són especialment significatives, ja que, a diferència del que ocorre amb el Llevant, del que existix una fotografia, és la primera ocasió en què es mostra l’onze complet del València que disputà el partit.

A continuació, el vídeo mostra una imponent panoràmica d’una de les graderies longitudinals de Sarrià, repleta de públic

Seguint l’orde cronològic del vídeo, trobem una curiosa vista del sorteig de camps, en el qual participen els capitans Carlos Iturraspe i Gaspar Rubio i l’àrbitre del partit, Manuel Menal, del col·legi català. Les imatges permeten observar que, a diferència de les grades longitudinals, a gom, els fons situats darrere de les porteries es trobaven poc concorreguts.

El vídeo passa a continuació a mostrar diverses accions de joc, totes elles preses en la porteria del València. Així, podem observar un remat llevantí rebutjat per Antolín en presència del jutge de gol i dos jugades d’atac de l’esquadra blanc-i-blava, una desbaratada per Bertolí i una altra a la qual Fraisón assetja al porter del València fins a fer-lo caure. Després d’una nova presa de la grada, rudimentàriament separada del terreny de joc per una tanca amb base de ciment, barres de metall i fils d’aram, assistim a una treta de porta realitzada per un jugador del València (segurament Juan Ramón) i diverses disputes del baló, una de les quals finalitza amb un atac del Llevant desbaratat per Antolín en presència dels seus defenses. El vídeo conclou amb una imatge de conjunt de la grada de preferència de Sarrià, des de la qual una multitud observa el partit.

L’àudio de les imatges, locutat sobre una base musical, té un to solemne i voluntat merament descriptiva: “El Levante Foot-Ball Club i el València Foot-Ball Club, ambdós de la capital llevantina, jugaren diumenge a Can Ràbia. En el camp de l’Espanyol tingué lloc l’encontre entre aquests equips, finalistes enguany de la Copa Espanya. Fou guanyador de la disputada partida el Levante, que aconseguí el gol d’honor i de la victòria sobre el seu contrincant”.

En definitiva, el vídeo descobert suposa un testimoni de primer nivell en la història del futbol valencià, que posa imatge i so a un dels esdeveniments més importants d’un període, la Guerra Civil, encara parcialment tractat i analitzat des de la perspectiva de l’esport. Un importantíssim document d’enorme valor històric no només per al Llevant i el València, sinó per a tots els estudiosos del futbol (i també de la guerra) en les nostres terres.

Vídeo i fotos © Filmoteca de Catalunya

José Ricardo March (Patraix, 1983), és periodista i professor de Llengua Castellana i Literatura a Secundària. Ha publicat diversos llibres sobre la història de l'esport valencià. Silla de enea (2022) és l’últim.

Et pot interessar

Els cromos de la guerra de l’Hèrcules FC

Els cromos de la guerra de l’Hèrcules FC

José Ricardo March ens ha detallat els cromos pertanyents a les plantilles del València FC, Llevant FC i Gimnàstic FC, però trobem un últim equip valencià, l’Hèrcules FC.

Un catxirulo indecent

Un catxirulo indecent

El Llevant UD tria per a la temporada del 115 aniversari l’equipació de la fusió forçada pel règim franquiste en el 39 i ni tan sols encerta els colors originals

Mamprén el Llevant de Danvila

Mamprén el Llevant de Danvila

Més enllà de la gestió econòmica, és evident el canvi en la presa de decisions deportives. Les primeres generen dubtes.