Un breu conte (lingüístic) de Nadal per Reixos

by | 05/01/2024

Per què la paraula 'Reixos' no és encara normativa en valencià?
Temps de lectura: 2 minuts

Això era i no era una acadèmia que tenia per missió determinar i elaborar la normativa de la llengua valenciana. Per a fer-ho possible, una de les seues principals faenes va ser la d’elaborar el Diccionari Normatiu Valencià. Els seus acadèmics ho feren amb tanta cura i zel que tardaren més de deu anys a tindre’l finalitzat. No debades, no estaven parlant d’una cosa qualsevol: era la llengua dels valencians, eixe poble històric. I havien d’encabir en un llibre totes les paraules tradicionals, vives i populars del poble valencià. Quasi res!

Durant la seua àrdua labor, quan arribaren a paraules de molta tradició, però que no s’adequaven a la normativa ortogràfica del moment actual, actuaren amb magnanimitat i les acceptaren com a bones paraules normatives, però, això sí, marcant-les amb l’etiqueta de col·loquial –no fora cas que algú es pensara coses que no tocaven–. Va ser així com hui són paraules d’ús normatiu mocadorà, fideuà o mascletà, per posar alguns exemples: en la seua corresponent entrada es referix el seu gènere (masculí o femení), el nombre (singular o plural), el camp d’ús (etnologia, pirotècnia, gastronomia) i l’enllaç a la paraula principal: mocadorada, fideuada, mascletada, etc.

Però quan aplegaren a la paraula rei, alguna cosa estranya succeí. L’entrada 7, Reis, remet a l’entrada 38, Reis d’Orient (o Reis Mags). Una miqueta estrany, no? Conta la llegenda que eixa sèptima accepció estava preparada en el Diccionari Normatiu Valencià per a ser la que remetria –amb l’etiqueta de col·loquial– a l’entrada Reixos: 7. masculí. plural. [col·loquial] Religió. [escrit amb majúscula inicial] Reis d’Orient. Exactament igual que s’havia fet amb les altres paraules vives, populars i tradicionals valencianes adés citades.

Però estranys i foscos motius van fer que finalment, la paraula Reixos, ben viva, popular, tradicional i volguda per una gran part de la població valenciana (i fins i tot més enllà de les nostres fronteres) seguisca ara com ara sense ser una paraula normativa de la llengua valenciana, ni que siga per a registres poc formals. Per què? La història no ens ho conta. Però en estos dies màgics, si teniu sort, tal volta vos trobeu amb algun acadèmic de la llengua i li ho pugau preguntar…

Sergi Núnez de Arenas (Sueca, 1984) és economista i bancari. Ha sigut col·laborador, amb articles sobre història i valencianisme, dels diaris Levante-EMV i El Periódico de Aquí. També ha publicat treballs sobre llengua en les revistes Paraula d’Oc i Taula de Filologia Valenciana.

Et pot interessar

Els valencians no estem morts

Els valencians no estem morts

La consulta sobre la llengua vehicular de les escoles és l’enèsim atac contra el valencià, tramat des de la mateixa Generalitat