Que si woke, feminazi, terrorista, immoral, que sé jo… segur que als senyoros que juguen a reis del món amb soflames plenes d’odi no els va bé esta sèrie. Però si li donaren una oportunitat, empatitzarien, riurien, s’emocionarien i se sentirien identificats amb la història d’unes jóvens islàmiques que munten un grup de punk a Londres. La famosa cultura de l’esforç és un camí de taulells grocs cap a un mag inexistent. Ja pots esforçar-te, tindre talent, seguir les normes i ser pacient, que el karma no sempre és efectiu i la recompensa o el castic són aleatoris. Fa més un bon cognom i un compte corrent amb molts zeros que una ment prodigiosa. La batejada com tecnocasta –alguns amb talent, altres només amb cartera– s’ha alineat amb l’autoritarisme reaccionari perquè la pela pesa més que qualsevol ideal. I ja sabem que als rednecks i a la fachosfera els va malament la diversitat tan heterogènia que apareix en We Are Lady Parts.
Una sèrie anglesa que podeu vore en Filmin, on les actrius són realment les que toquen meritòriament els instruments i interpreten unes cançons punks ben divertides, on materialitzen les seues cabòries amoroses i on patixen, com a dones, tot un seguit de contradiccions dins de l’islamisme i com a part de la classe treballadora. Una triple discriminació, per dones, per estrangeres i per musulmanes, que en la sèrie no s’aprecia més que en pinzellades fines que dibuixen un marc comú d’incomoditat dins de la comèdia lleugera. Les persones estimen, dubten, s’equivoquen i tenen contradiccions… totes. No tindre’n cap et convertix en un fanàtic, i tindre’n moltes en un hipòcrita. Resoldre-les i decidir per on tirar ens fa madurar.
Triomfar com a grup a canvi de despatxar la seua amiga i representant? Fer públic un amor explícitament prohibit per la teua religió? Abraçar la feminitat et fa pitjor creient? Val la pena suportar una amiga tòxica? Cal ajudar la incipient competència que podria ocupar prompte el nostre espai? Les respostes són sempre complexes, i més quan el teu marc mental no sol coincidir amb el de les protagonistes. Per això sèries com esta, divertides, amb molta realitat, una gran banda sonora i aparentment sense pretensions, són tan necessàries. Visca Sex Education, Years & Years, The Good Doctor, The Boys, Sense 8, Orange Is the New Black i totes eixes sèries plurals que molesten als que no ixen del pensament únic i proclamen una superioritat racial inexistent. Realment eres millor per haver nascut en un lloc concret, tindre un color de pell determinat, una estatura, un títol, un compte corrent més ple o pregar a un sant o a un altre? O en este cas per tindre òrgans femenins Lady Parts?
