La Universitat de València ha presentat en el Centre Cultural de la Nau la major retrospectiva de l’artista valenciana Manuela Ballester (València, 1908 – Berlín, 1994), just quan es complixen trenta anys de la seua mort. L’exposició reunix més de 380 obres i documents i dona a conéixer material inèdit procedent dels tres països on residí l’artista: Espanya, Mèxic i Alemanya.
Manuela Ballester. Pintar enfront de tot és fruit de quasi una dècada de minuciosa investigació que es està comissariada per Carmen Gaitán Salinas, científica titular del Departament d’Història de l’Art i Patrimoni de CSIC. La mostra vol contribuir a comprendre l’abast i la importància de l’activitat artística de la pintora i donar llum sobre obres inèdites, i ser així la primera gran retrospectiva sobre l’artista que aplega nombroses i heterogènies obres pel seu format, llenguatge i tècnica de l’extensa producció fora i dins d’Espanya. Des de València, passant per l’exili mexicà i la República Democràtica Alemanya va experimentar una vida entre pinzells, murals i lluites personals. L’exposició integra pintures (inclosos els retrats, gènere pictòric en el qual destacà), il·lustracions de revistes, portades per a editorials, figurins de modes, cartells i projectes murals i publicitaris. Estes obres es posen en context amb fotografies, publicacions i documents d’arxiu que ajuden a conéixer la seua complexa trajectòria.
Creadora incansable, Manuela Ballester, pertanyent a l’anomenada generació valenciana dels 30, va forjar amb cura tenacitat una obra que transcendix fronteres i èpoques, però que “encara esperava un merescut reconeixement”, segons indica Gaitán Salinas en diferents publicacions sobre la prolífica artista valenciana. “El títol de l’exposició intenta reflectir les dificultats i obstacles a les quals hagué de fer front Ballester, derivades dels seus papers d’esposa, al costat d’un artista com Josep Renau, i de mare d’una família nombrosa en haver de fer-se càrrec dels seus cinc fills, però també de l’obligada fugida de la pàtria”. I afig Gaitán Salinas que la producció de Ballester va ser determinant per a “la modernitat espanyola, per a la República i, per descomptat, per als contextos de l’exili”.
La singularitat de l’exposició radica en el fet que és la major retrospectiva sobre l’artista i que la Universitat de València s’ha convertit en el punt de trobada de les diferents obres. Amb un total de cinquanta prestadors, en la seua majoria col·leccionistes privats, la major complexitat per a la comissària i la Universitat de València ha estat precisament localitzar i registrar per després reunir en un únic lloc l’heterogènia i àmplia producció artística.
L’exposició, que es podrà visitar fins a l’1 de setembre, es completa amb un acurat catàleg en què han participat nou investigadors d’art i de l’exili, que es presentarà el mes de juny en un seminari internacional que forma part de l’ampli programa d’activitats culturals que involucra totes les arts per a entendre i participar en l’exposició.