L’escriptor de Borriana Joan Garí ha publicat l’assaig La vida plenament viscuda (Vincle, 2024), un volum insòlit en valencià, ja que planteja una mena de guia de lectura per als lectors que no s’hagen atrevit a endinsar-se en la magna obra de Marcel Proust À la recherche du temps perdu. Les 2.400 pàgines –en l’edició original de Gallimard– d’eixe clàssic absolut de la literatura universal suposen a vegades un mur contra el qual molts lectors s’estavellen de manera catastròfica. Els set volums en què es va publicar –els tres últims, pòstums– són un huit mil que repta qualsevol llegidor ambiciós, però la seua conquista suposa un abans i un després en qualsevol biografia lectora.

Conscient de la dificultat de l’estil proustià, Garí oferix en el seu llibre un vademècum explicatori de les metàfores, els aforismes, els personatges i les claus totals de la sèrie, de manera que ningú puga tindre excusa per a incorporar la grandesa de Proust a la seua biblioteca. El material original de La vida plenament viscuda són les crítiques que Joan Garí va anar publicant en diferents mitjans de comunicació entre el 2009 i el 2022 sobre els successius lliuraments que l’editorial Viena de Barcelona va anar fent de la traducció a la nostra llengua de la Recerca feta per Josep Maria Pinto. La traducció va ser coronada en el 2022, quan es celebrava el centenari de la mort de Proust.

Com diu Garí,  “Marcel Proust és el més ‘literari’ dels escriptors contemporanis, la demostració palpable que la literatura pot ser alguna cosa més que una mera imitació de la vida. La Recherche és la crònica superba, desmesurada de l’alta societat francesa, però també l’odissea introspectiva de les emocions i les vivències d’un ésser humà tallat a mida d’una personalitat culta, sensible, oberta a les novetats i irreversiblement sentimental”. I és que, com afirma el mateix Proust, “l’autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l’única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura”.