La Legió Espanyola va ser creada en 1920 pel tinent coronel Millán Astray com a cos de soldats professionals que poguera intervindre de manera efectiva en la Guerra del Rif, xafant els marroquins. Poc després seria clau en la brutal repressió de la vaga general revolucionària d’Astúries de 1934 i va lluitar de manera ferotge al costat del bàndol franquista durant la Guerra Civil de 1936-1939. No debades, és una força militar que sempre ha promogut un veritable culte a la guerra i la mort, com proclama, amb orgull, un dels seus principals himnes, “El novio de la muerte”. El mateix himne que una de les bandes convidades a la desfilada de cornetes i tambors de l’acte inaugural de la Gran Fira de València va decidir tocar a la Plaça de l’Ajuntament.
De veres? Una festa que va nàixer fa més d’un segle i mig, en 1871, com la gran aposta per la modernitat i el progrés de la burgesia valenciana, i que sempre s’ha caracteritzat pel seu esperit festiu i obert? També, des d’un principi, des de la seua creació per impuls dels regidors Pere Vidal, Josep Saura, Enric Ortiz i Mariano Aser, s’ha caracteritzat per la seua plena imbricació amb la societat valenciana, i ja en aquella edició inicial desfilaren representants del Poble Nou de la Mar, dels asils d’òrfens i la Misericòrdia, de les bandes de música, els gremis, una roca del Corpus o grups de tabaleters i dolçainers, celebrant uns dies de festa transversals que implicaven des de les classes més altes fins a les més populars. De fet, el primer valencianisme organitzat de la història, el de l’entitat Lo Rat Penat, impulsada per Constantí Llombart i Teodor Llorente, va nàixer en 1878 en la mateixa Fira de Juliol i els mateixos Jocs Florals, la gran festa pública de les lletres valencianes, se celebraven en el seu context.
Enguany, però, l’altra gran notícia que de moment ha transcendit de la Gran Fira de València –i a nivell estatal, a més– és la cancel·lació del concert que Bertín Osborne havia de fer en els Jardins de Vivers. 155 entrades havia venut, de les 2.000 disponibles. Certament, hauria sigut ben trist contemplar l’estampa de l’esplanada dels Vivers buida davant d’un músic aristòcrata –comte de Donadío de Casasola– vingut a menys, representant de l’Espanya més cañí i allunyat de tot indici de valencianitat, com el 99% de la resta de concerts programats en la principal festa estiuenca del cap i casal dels valencians. Per què la Legió? Per què himnes a la mort al mateix cor de la capital valenciana? Per què Bertín Osborne? Per què l’antimodernitat i l’autoodi?
Portada: cartell de la Fira de València de 1939 (fragment).
