Este diumenge 26 de maig a les 19:00 hores es pot vore en la Sala Russafa l’última funció de La invasión de los bárbaros, una obra que es despedix dels teatres abans del seu bot a les pantalles, ja que prompte s’estrenarà una versió cinematogràfica. Des de la seua estrena a Barcelona en novembre de 2019, esta obra s’ha sobreposat al període més complex per a les arts escèniques i ha seguit la seua exhibició per tot el país, amb més d’un centenar de representacions.
L’espectacle es desenvolupa en dos línies temporals que es presenten simultàniament en l’escenari, on es recreen dos espais. En un d’ells, el públic es trasllada a 1939 per a presenciar l’interrogatori en els baixos de les Torres de Serrans d’una conservadora d’art que va participar en la salvaguarda del patrimoni del Museu del Prado, davant la desaparició del quadre d’Ulpiano Checa el títol del qual dona nom a l’obra de teatre. En l’altre es recrea un despatx de l’ajuntament d’un xicotet municipi en el 2009, on una representant d’una associació memorialista manté una reunió amb l’alcalde per a demanar l’excavació i obertura d’una fossa comuna. Estos dos moments del passat es van alternant per a convidar a reflexionar sobre el paper de l’art en la creació d’un esperit crític en la ciutadania. I per a qüestionar quant s’ha avançat en l’establiment d’una verdadera memòria de la història, on es dignifique a les víctimes i es reconeguen els fets, permetent avançar cap a un futur comú, superant l’enfrontament a través de l’aprenentatge i no de l’oblit.
Després d’una llarga investigació en testimoniatges, fets i documentació històrica, el dramaturg Chema Cardeña va crear este espectacle, lloat per la crítica, que ara ha servit com a base per a l’adaptació cinematogràfica La invasión de los bárbaros. Amb guió del mateix Cardeña i Vicent Monsonís, qui també s’encarrega de la direcció, la pel·lícula s’ha rodat recentment en localitzacions valencianes. Actualment està en fase de postproducció i prompte s’anunciarà la seua estrena, permetent una nova vida en les pantalles per a esta història.