Fa fred ja a estes hores en el pati de la universitat. Fa fred i ningú s’acosta a la taula darrere de la qual el poeta Nicanor Parra seu en una senzilla cadira. Ningú s’acosta ni ho farà ja hui, a estes hores, i ell intuïx que tampoc ho farà ningú demà. El poeta xilé Nicanor Parra pot mastegar un perfum sectari, una consigna que ha corregut en determinants ambients –que són els seus– i que ja no decaurà, i les explicacions que oferix donar (sobre la taula ha posat un cartell on pot llegir-se Doy explicaciones) ningú vol escoltar-les.
És 1970 i Nicanor Parra té 55 anys. El poeta és Premi Nacional de Literatura des de l’any anterior i serà Premi Cervantes quan en passen quaranta més. A més de poeta és físic, enginyer, matemàtic. És una glòria local. I company de viatge dels comunistes. Cosa que no li impedix donar recitals a Nova York, com els que fa a Moscou o L’Havana. Recita els seus antipoemas, eixa bomba de llum que en 1954 va caure al bell mig del regnat pacífic i aclaparador de Pablo Neruda. Nicanor Parra vol fer compatible la defensa de la revolució cubana i l’entusiasme pels Estats Units d’Amèrica.
La foto roda. Eixa foto serà l’aniquilació del poeta Nicanor Parra.
És 1970 i ha rebut una invitació a una trobada d’escriptors convocada per la Biblioteca del Congrés de Washington. Entre altres actes, el grup fa una visita a la Casa Blanca guiada per un professor de literatura, i finalment són rebuts per Pat Nixon, la primera dama, l’esposa del president Richard Nixon. Són els dies del Morrison Hotel de The Doors, del Let It Be de The Beatles, de la mort de Bertrand Russell, i també els dies de Vietnam. La dona del president el convida a un te, unes galletes, uns pastissets de crema. Algú els fa una foto xarrant cordialment. La foto roda. Eixa foto serà l’aniquilació del poeta Nicanor Parra.
És expulsat del jurat del Premi Casa de las Américas, Cuba el declara indigne i miserable, el president de la societat d’escriptors ingènuament pretén insultar-lo dient-li “hippie sexagenari”, la premsa li fa un taüt a mida i els alumnes als quals ensenya les teories de Newton boicotegen sorollosament les seues classes. Davant de tot eixe enorme i malintencionat malentés, de tanta infàmia, el poeta Nicanor Parra es planta al mig del pati –fa fred ja a estes hores– darrere d’eixe cartell escrit a mà: Doy explicaciones. Mai ningú les demanarà. Són temps difícils.
Foto portada: Pat Nixon rep un llibre de Nicanor Parra, en la Casa Blanca.
