Molts anys abans d’eixe últim matí de dilluns, en una carta al seu amic Robert Graves (qui seria l’autor de Lawrence i els àrabs, un memorable llibre amb ell com a protagonista), ja li escriuria al voltant del plaer que la velocitat li provocava: “Podria omplir pàgines senceres sobre la luxúria de moure’s acceleradament”.
Una passió relativament tardana, la de la velocitat en general, i en particular la que li procuren les motocicletes. Lawrence sent que eixos aparells –les anomena Les filles del tro– li donen un especial sentit de la identitat, i un mitjà d’alliberament personal sobretot des de 1922 –tretze anys abans d’este matí de maig–, quan va voler ocultar-se en les files de l’exèrcit com a soldat ras de la Royal Air Force, després de la guerra d’Aràbia, després de la farsa i la fonda frustració que li va deixar la conferència de pau de París que culminaria amb el Tractat de Versalles.
Només fins a 1926 ha tingut cinc models diferents de Brough, una marca mítica de motocicletes que successivament, i en els diferents quarters pels quals ha passat, eren conegudes pels seus companys com La Broughie de Shaw (Shaw és el nom fals que T. E. Lawrence va triar per a la seua nova vida, desertat de tot i de tots, amargament decebut del destí donat pels europeus als àrabs que ell un dia va liderar).
Un any després, en 1927 (que serà també el de la publicació d’Els set pilars de la saviesa, el seu relat de la revolta àrab, la seua obra mestra), i sempre com a soldat ras, el destinaran a l’Índia, primer a Karachi i més tard a Miranshah, un remot fortí al nord, ja en la frontera de l’Afganistan. Són els dies en què a les hores mortes traduïx l’Odissea del grec a l’anglés: recialles dels temps d’estudiant a Oxford. I són el dies on certs moviments revolucionaris en eixa zona asiàtica es relacionarien amb la seua sempre incòmoda presència (per subtil i calladament subversiva), provocant la inquietud de l’alt comandament militar britànic i el seu retorn immediat a la metròpoli.
Tornat en març de 1929 a Anglaterra, i després de cinc anys a la base de Cattewater, a Plymouth, Lawrence acabarà el seu contracte amb la RAF i es retirarà a Clouds Hill, a la casa on ara viu, al comtat de Dorset, de la qual ha eixit per última vegada en este matí de maig de 1935 per a pujar a lloms de la nova Brough que és el seu benvolgut cavall, el seu nou camell àgil i alliberador.
Hui ha eixit per a enviar un telegrama des de l’oficina de correus de Bovington, un trajecte de menys de cinc minuts des de sa casa. En tornar se sent extasiat doblement: pel fragor silenciós i trencat del matí primaveral del camp anglés i per la velocitat que la seua filla del tro li regala. Tan extasiat que, en els pocs segons que succeïxen a continuació, no vorà amb l’antelació necessària els dos jóvens que amb les seues bicicletes estan plantats al bell mig de la carretera, i tot serà un moviment brusc per evitar el xoc, seguit d’un silenci estrany, oceànic, de l’abandó de la motocicleta que se n’ix de l’asfalt i del colp brutal del seu cap, sense esperança, sense retorn, i potser només, durant uns pocs dies fins a la fi, el record d’un desert tan amat com llunyaníssim, de la gelor de les nits i del fulgor tan bell i salvatge de les seues estreles.
Foto: Lawrence damunt d’una Brough
